Aquest passat divendres vaig dinamitzar un Workshop organitzat per CELworking a l’escola Sadako. Entre altres participants, hi havia uns quants mestres d’aquesta escola, que em van demostrar que eren veritables experts en CoRubrics.

A més de resoldre alguns dubtes que tenien i d’apuntar diverses millores per a properes versions (a veure si aquest estiu trobo temps per implementar-les), van explicar-me una forma d’organitzar-se que vaig trobar interessant i que jo utilitzaré el següent curs.

El que normalment fem els que utilitzem CoRubrics és crear un full de CoRubrics per a cada activitat que avaluem. Això vol dir que fàcilment, al cap d’un curs, tinc 6 o 7 fulls de CoRubrics per cada grup.

Per sort sóc prou ordenat i ho tinc tot ben organitzat. Tot i això, la seva proposta em va agradar més. Cada professor només utilitza un full de CoRubrics per cada grup.

La primera activitat que avaluen, ho fan amb normalitat.

Quan arriba la segona activitat, fan el següent:

• Reinicien el procés amb l’opció que incorpora CoRubrics.
• Dupliquen el full Rúbrica. A la copia li canvien el nom (tipus Rúbrica Activitat 1) i no la toquen.
• Modifiquen el full Rúbrica original amb la nova rúbrica per avaluar l’activitat 2 (de fet, copien i enganxen d’un document on tenen totes les rúbriques).
• Al full de processament de dades, que té per nom la data i l’hora en que es va processar, li canvien el nom (tipus Resultat Activitat 1).

A partir d’aquí ja fan el procés habitual: Creen el formulari, l’envien als alumnes i processen les dades.

Quan arriba la tercera activitat, exactament el mateix: reinicien, dupliquen, canvien el nom…

D’aquesta manera, en un sol full tenen totes les rúbriques que han utilitzat i tots els resultats. Per mi, molt més còmode que tenir 6 o 7 fulls de CoRubrics.

La veritat és que va ser un taller molt profitós, almenys per part meva. Només em resta agrair-los els seu entusiasme

L'entrada Un sol full de CoRubrics per cada grup i curs ha aparegut primer a Tecnocentres.

En aquest article presento un parell d’scripts que ens poden ajudar a compartir informes d’avaluació (o altres fitxers) amb les famílies i els alumnes.

De forma senzilla, si cada família i cada alumne té un usuari de Google apps for Educations, podem crear una estructura de carpetes i moure-hi informes d’avaluació per tal que cada família vegi només els del seu alumne.

Jo recomano crear un Google Sites per a famílies. Dins d’aquesta Site, podem inserir un objecte carpeta de Google Drive.

Trio una carpeta que he creat expressament per a les famílies i que, de moment, està buida.
En aquesta carpeta dono permís de lectura al grup que tinc creat de famílies i al grup d’alumnes.

 

 

 

 

 

 

L'entrada Scripts per compartir informes d’avaluació amb les famílies ha aparegut primer a Tecnocentres.

Aquest inici de juliol he dinamitzat un curs d’eines de Google per organitzar l’aula i el centre, dins el qCampus. De fet, eren 4,5 hores de curs, per tant, ha estat més una presentació d’eines, possibilitats i recursos que no pas un curs de formació com a tal.

Per aquest curs he creat una site amb el guió del que hem parlat i enllaços que permeten aprofundir en molts aspectes tractats.

Us enllaço aquí la site per si a algú li pot ser d’interès.

L'entrada Curs qCampus ha aparegut primer a Tecnocentres.

Avui he publicat una nova actualització del quadern virtual, la versió 3.4, i també una nova actualització de l’Assistatut, la versió 1.7.

En els dos casos es corregeixen errors detectats i s’implementen algunes novetats.

A més, el quadern té les següent novetats:

• S’ha augmentat el nombre d’activitat avaluables per trimestre.
• S’ha afegit un camp d’observacions a cada avaluació.
• S’ha augmentat el nombre d’activitats competencials possibles.
• S’ha augmentat el nombre d’incidències possibles.
• El càlcul de la nota global es realitza a partir de la nota entera de cada avaluació, i no de la calculada amb decimals.

L’Assistatut incorpora la següent novetat:

• S’ha afegit un full per cada avaluació, de tal manera que un script recull les notes finals dels quaderns virtuals. D’aquesta manera el tutor, indicant quines matèries s’avaluen cada trimestre té feta l’estadística del grup (% d’excel·lents i de suspesos per matèries, nombre d’excel·lents i suspesos per alumnes…).

Com sempre, podeu consultar-ne més detalls als web respectius:

Web del quadern virtual del professor

Web de l’Assistatut

L'entrada Actualització del quadern virtual i de l’Assistatut ha aparegut primer a Tecnocentres.

Per la forma de treballar en el meu centre, utilitzant la metodologia del treball per projectes, les Google sites ens són de gran utilitat. Per cada projecte que els alumnes han de fer, preparem una site amb tota la informació i recursos que necessiten.

Fa unes setmanes va sortir la nova versió de Google sites, però només està disponible per Google apps for education si l’administrador ho sol·licita a Google. Jo vaig fer-ho i porto un parell de setmanes remenant-la i construint una site d’un projecte del proper curs.

La nova versió té avantatges molt importants, però, de moment, també mancances greus. Anem pels avantatges:

• Ens permet col·laborar en temps real. Per fi les sites es comporten com
   els documents del Drive. Dos usuaris poden estar modificant simultàniament la mateixa pàgina.
• L’estètica millora molt, amb un disseny molt més modern. De moment hi ha només 3 temes i se’n poden fer molt poques variacions, però segur que ben aviat els augmentaran.
• El disseny és molt més senzill. De forma molt fàcil vas creant el disseny, amb files i columnes, que resulta molt més ric que els dissenys tancats de la vella versió.
• La inserció d’altres aplicacions de Google (calendaris, documents, carpetes…) és molt més senzilla i veient el que s’insereix. No com en la versió vella que només veies un quadre blanc que, fins que no desaves, no apareixia ple.
• L’adaptabilitat a tauletes i mòbils és molt millor que en la versió antiga.

Hi hauria altres avantatges menors, però volia destacar els més clars.

Anem per les mancances. La importància dependrà de l’ús que en faci cadascú.

• Totes les sites són públiques. Només es pot triar que siguin públiques dins el teu domini o públiques per tothom. Però no es pot fer que només siguin visibles per un determinat grup d’usuaris. En el meu cas, això és greu, ja que amb les Google sites tinc creades sites per alumnes, famílies i professors.
• Lligada amb aquesta, no es poden definir permisos per pàgines. Quan es publica una site, per exemple en el propi domini, tots els usuaris del domini poden veure totes les pàgines de la site. Nosaltres sempre creàvem una pàgina que només veiem els professors on apuntàvem observacions a tenir en compte, millores per altres anys…
• De moment, no es poden fer còpies d’una site. Ni tan sols d’una pàgina. Quan creem una nova site per un nou projecte, normalment fèiem una còpia d’una site d’un altre projecte i la modificàvem, ja que hi ha algunes coses que són aprofitables. En la nova versió no es pot. Igualment amb pàgines, que en fèiem una i la duplicàvem per aprofitar el format. No es poden duplicar pàgines.
• No permet inserir taules. De fet, amb les facilitats de disseny no són imprescindibles, però llavors caldria que es poguessin copiar seccions. Es pot crear una secció amb 6 columnes, però és una mica entretingut. Si almenys es pogués copiar la secció, ja tindríem una taula. Però no, cal repetir la inserció de la secció i les 6 columnes.

En resum, la nova versió té molt bona pinta, però necessita actualitzacions important si vol estar a l’alçada de la versió antiga. Esperem que al setembre comencin a arribar.

L'entrada Provant la nova versió de Google Sites ha aparegut primer a Tecnocentres.

No sé exactament el nombre de professors que utilitzen el quadern virtual del professor, però a partir de les consultes que rebo diria que ja és un nombre considerable.

Molta gent l’utilitza sense manual ni res, ja que és prou intuïtiu, però hi ha certs aspectes que, si es coneixen, faciliten i milloren l’ús de l’eina. 

En aquest sentit, he creat 4 videotutorials per facilitar l’aprenentatge i millorar l’ús que els professors en fan. No són molt complets, que llavors serien molt llargs i pesats, però donen pistes del que es pot fer. Sempre hi ha el manual on s’expliquen totes i cada una de les funcionalitats.

Trobareu els videotutorials al web del quadern virtual del professor

o al canal del Youtube.

L'entrada Videotutorials del quadern virtual del professor ha aparegut primer a Tecnocentres.

La setmana passada algú em feia aquesta pregunta per twitter. La meva resposta és clara i contundent: no!

Contestada la pregunta del títol, cal explicar que ja fa més d’un any que he deixat d’utilitzar Moodle i només treballo amb Classroom i la resta d’aplicacions del que ara s’anomena G Suite for education, que abans es deia Google apps for education (Calendaris, Formularis, Sites…).

Això pot semblar contradictori, però en l’article intentaré explicar que no ho és tant.

Classroom es va crear inicialment per facilitar la vida als professors i als alumnes quan es comparteixen documents. Compartir documents amb una persona és molt fàcil i àgil però, compartir -los amb 30 (ó 60 o més) tenia més dificultats. Si no s’utilitzaven complements de tercers (tipus Octopus), només quedaven dues opcions: o bé es gestionaven un munt de correus amb documents compartits i s’organitzaven molt bé, o bé es creava un estructura de carpetes compartides a l’inici de curs i es miraven els documents d’allà sense compartir-los un per un. En els dos casos, una feinada important i amb una necessitat molt gran d’organització.

Classroom no pretenia ser un entorn vitual d’aprenentatge, que és el que sí que és Moodle. Només volia ajudar a posar ordre en aquest desgavell. I, la veritat sigui dita, ho ha aconseguit molt i molt bé. Quan un professor vol veure fitxers d’alumnes, ja no els demana que el comparteixin. Penja un a tasca al Classroom, els alumnes hi adjunten el document de Drive i Classroom s’encarrega de tots els permisos i comparticions.

Mentre l’alumne no ho ha lliurat, hi té accés. Quan ho lliura, l’alumne ja només té permís de visualització. Llavors, el professor en té d’edició i hi pot fer comentaris i anotacions. Després del retorn del professor, l’alumne marca com a no lliurat, pot fer millores al document i tornar-lo a lliurar.

D’aquesta manera, es té la potència dels documents compartits sense l’embolic de compartir molts documents amunt i avall.

Com ha evolucionat Classroom?

Com era d’esperar, Classroom no s’ha quedat només amb la compartació de documents. Mica en mica, Google hi ha anat afegint funcionalitats. I més que en vindran. Ara ja es poden fer enquestes, afegir etiquetes per filtar el que es penja, connectar-ho amb els formularis per emular els qüestionaris tipus test, relacionar-ho amb un calendari perquè els alumnes vegin les tasques pendents, exportar totes les notes que hem posat a un alumne…

Tot i això, tot i que comenci a tendir-hi, per mi encara no és un Entorn virtual d’aprenentatge tal i com l’entenem amb Moodle.

Es pot tenir Moodle i Classroom?

Oi tant que sí, conec molts centres que ho fan. Quan els alumnes han de lliurar documents “vius”, que el professor comentarà i els alumnes milloraran, utilitzen Classroom. Quan han de fer la resta de tasques (Qüestionaris, Tallers…) utilitzen Moodle.

L’únic inconvenient és que els alumnes utilitzen dues plataformes. Tot i que, és cert, que ho podem dissimular. Podem centrar-ho tot en el Moodle i penjar allà enllaços a les tasques de Classroom. Així l’alumne només ha de mirar a un lloc. Però haurem de configurar Moodle correctament i permetre que els alumnes s’identifiquin al Moodle amb l’usuari de Google.

Perquè no utilitzo Moodle?

L’any passat vaig canviar de centre i vaig anar a un centre de nova creació. Com que començàvem de zero, era bon moment per fer una sola aposta. I vaig triar Classroom. Això sí, amb tots els serveis del que ara s’anomena G Suite. El que no té Classroom i que en Moodle m’era molt útil, ho supleixo amb altres eines de Google. Els Qüestionaris els faig amb formularis de Google, les pàgines web d’informació les faig amb Google sites…

Així els alumnes només utilitzen un sol entorn.

A més, per mi Google Classroom té un parell de característiques que fan que m’agradi més com a plataforma principal:

• L’aspecte. Tot i que Moodle està millorant, l’aspecte de Classroom és molt més amigable i conegut pels alumnes.
  
• L’ordenació. Classroom funciona com twitter i com facebook. Els “posts” surten cronològicament i no estan pensats per aprofitar-los per un altre curs (tot i que ara ja hi ha una opció que permet importar posts d’un altre curs). És molt més “directe”. En les carpetes de Drive tinc preparat tot el que vull penjar-los, però ho penjo en el moment exacte. Sense ordre de temes ni similar. Només ordre cronològic. Així que si surt una notícia del tema, la penjo. I si trobo un bon enllaç, també. I si és algun alumnes qui hi troba, també ho pot penjar ell. El curs que ve, segur que penjaré alguns materials que ja he penjat aquest curs, però potser en un altre ordre, potser m’aafegiré o en treuré, potser els alumnes penjaran altres recursos…

Conclusió

Total, que si un centre ja funciona amb Moodle i els professors saben utilitzar-lo i n’aprofiten els recursos que ofereix, no té gaire sentit abandonar-lo pel Google Classroom.

Ara bé, si un centre està utilitzant aplicacions de G Suite i el Moodle només l’utilitza per penjar arxius als alumnes i que aquests en pengin als professors, potser sí que és una bona opció eliminar la plataforma Moodle i centrar tots els esforços en Google Classroom i la resta d’aplicacions de G Suite (Calendaris, Sites, Formularis…)

L'entrada És Google Classroom un bon substitut de Moodle? ha aparegut primer a Tecnocentres.

Si teniu un domini de G Suite (antic Google apps) for education, teniu accés a un panell de control molt potent, on es poden configurar moltes opcions. A vegades, per desconeixement, fem proves, activem opcions i podem tenir alguna sorpresa. És el cas del Google group for business que, si s’activa, s’ha de vigilar amb la configuració dels grups per no tenir problemes de privacitat.

Si accedim al nostre panell de control de G Suite, apartat Aplicacions / G Suite, podrem veure les aplicacions que estan actives. Per defecte, Groups for business no hi és. Si es vol afegir, cal fer clic al signe + que hi ha a la part superior dreta. Un cop afegit, apareixerà ja a la llista.

Per a què serveix?

Si s’activa, els usuaris poden accedir a l’adreça groups. google.com com a domini. Cada usuari veurà els grups als que pertany i podran recuperar qualsevol missatge que s’hagués enviat al grup. A més, qualsevol propietari del grup podrà, des d’aquesta adreça, gestionar els membres del grup. De tal manera que l’administrador s’allibera de la feixuga tasca d’anar actualitzant els membres del grup.

Quin problema té?

El problema està en la configuració per defecte dels grups. Quan un administrador crea un grup des del panell de control

per defecte, el tipus de grup que crea és EQUIPO (Dominio)

I això que vol dir? Que tots els usuaris del domini (professors, alumnes, famílies…), tot i que no rebin els correus d’aquest grup perquè no en formin part, poden accedir al web del grup i veure tots els missatges.

En realitat és molt senzill. Només cal que accedeixi a la següent adreça, i veurà el grup que vulgui:

https://groups.google.com/a/NOM_DEL_DOMINI/forum/#!forum/NOM_DEL_GRUP

on NOM_DEL_DOMINI és el domini d’internet (en el meu cas salasixandri.cat) i el NOM_DEL_GRUP és el nom que surt quan li escrivim un correu. Així que fàcilment es poden saber les dues dades per qualsevol grup de qualsevol domini.

Imagineu-vos els problemes que pot causar. Algun alumne espavilat se n’adona i veu tots els correus del grup de professors.

Solucions

La més fàcil és no utilitzar Groups for business. Però, com que té utilitats força útils, vegem-ne alguna altra. No ens serveix eliminar-lo només dels alumnes, ja que algun professors podria veure els correus de direcció, per exemple.

La solució ideal és revisar el tipus de grups que tenim i canviar-los tots perquè no siguin del tipus EQUIPO.

Accedint a la configuració del grup, trobarem l’opció Configuració d’accés

Un cop dins, podem seleccionar quin usuaris poden veure els temes, els membres… Només cal eliminar Tots els membres de l’organització de les visualitzacions.

Desconec perquè el tipus per defecte porta activada la visualització per tothom. Sembla més lògic assegurar la privacitat evitant-ho. Però, en tot cas, hem vist que de forma força senzilla es pot limitar.

L'entrada Coses a vigilar amb Google groups for business ha aparegut primer a Tecnocentres.

A l’inici d’utilitzar Chromebooks, podem trobar a faltar programes que en altres sistemes operatius utilitzàvem. Mica en mica, vas cercant i descobrint aplicacions que són equivalents i que, per l’ús que en podem fer amb els alumnes, són prou vàlides.

En aquest article parlaré dels editors d’àudio, fotografia i vídeo que jo utilitzo. N’he provat uns quants i els que presento són els que de moment més em convencen, tots ells gratuïts.

Àudio

Començo amb la darrera incorporació que he fet. Des d’aquest inici de curs utilitzo l’aplicació Beautiful audio editor.

De moment és gratuïta i funciona bé. És un editor multipistes d’àudio, de l’estil de l’Audacity. A més, té l’avantatge que s’integra amb el Google Drive, de tal manera que des de l’aplicació es poden desar directament els projectes a la meva unitat del Drive. També es pot fer al revés, des del Drive, es pot obrir directament un projecte en aquesta aplicació.

On està més verd és en el tema d’efectes. Té un compressor, equalitzador i poca cosa més. Però molt fàcilment, permet enregistrar, importar fitxers MP3, tallar i moure àudio, automatitzar volums…

Molt recomanable i fàcil d’utilitzar. I li podem donar moltes aplicacions pedagògiques en moltes àrees: llengües, música, tecnologia, projectes interdisciplinars…

Sense Chromebook també es pot utilitzar, ja que és una aplicació web. Funciona en qualsevol sistema operatiu que permeti instal·lar el navegador Chrome.

Fotografia

Després de provar-ne moltes, des del curs passat que m’he quedat amb el Pixlr editor. Té un look similar al GIMP o al Photoshop, de manera que els alumnes que han treballat amb algun d’aquests programes molt ràpidament utilitzen aquest.

Pels retocs que es necessiten a l’aula, almenys a secundària, més que suficient. Treball per capes, seleccions amb vareta, canvi de lluminositat, efectes…

A més, igual que l’anterior, s’integra també amb Google Drive, de tal manera que desar i obrir arxius és molt senzill. L’alumne quasi no distingeix si és una aplicació nativa de Google Drive o no.

Igual que l’anterior, es pot utilitzar amb qualsevol ordinador amb el navegador Chrome, sense que sigui un Chromebook.

Vídeo

En aquest apartat encara segueixo buscant. De moment m’he de conformar amb el Youtube editor. Funciona molt bé i és gratuït, però té una mancança molt gran i li faltaria alguna funció.

De forma fàcil permet pujar vídeos, tallar-los, afegir transicions, lletres, fotografies… a l’estil del Windows Movie Maker. I publicar-ho a internet és molt senzill, ja sigui públicament o de forma oculta perquè només pugui veure el vídeo qui en tingui l’enllaç.

La gran mancança que té és que no permet afegir àudios externs, suposo que per evitar que la gent posi música de la qual no en té el copyright. És cert que té un bona biblioteca de músiques on pots trobar molts estils diferents per acompanyar qualsevol imatge. El problema està amb les veus en off. En molts treballs, és ideal que els alumnes gravin vídeo i després, per exemple amb el Beautiful audio editor, enregistrin una veu en off, amb efectes sonors i música de fons. Amb el Youtube editor això no es pot fer, ja que no es pot importar cap pista d’àudio.

Entre les funcions que li faltarien en destaco una. No permet fer Chrome key (gravar amb una tela verda i després substituir-la per una fotografia, a l’estil dels homes del temps de la televisió). En centres educatius aquesta funciona permet moltes aplicacions interessants.

És cert que hi ha aplicacions, com ara We video, que permet fer totes aquestes limitacions que té el Youtube editor, però no és gratuït. I els preus per estudiant, tampoc són massa econòmics.

Cal destacar que mica en mica van apareixent més aplicacions. I que cada cop més models de Chromebook permeten utilitzar aplicacions d’Android (per mala sort, els meus models encara no), però aquestes solucions que he presentat permeten treure prou suc del Chromebook i no trobar a faltar altres programes que no estan disponibles per aquest sistema operatiu.

L'entrada Editors digitals per a Chromebooks ha aparegut primer a Tecnocentres.

CoRubrics GAFE canvia de nom i passa a anomenar-se CoRubrics G Suite, seguint el canvi de nom que ha fet Google en les seves aplicacions. A més, s’ha actualitzat a la versió 2.5.

Les principals novetats d’aquesta actualització són:

• El formulari es crea en la mateixa carpeta que hi ha el full de CoRubrics.
• Permet canviar el formulari amb que està enllaçat CoRubrics. Així, si per error es clica a reiniciar el procés, es pot tornar a enllaçar amb el formulari.
• Si la llista d’alumnes és buida surt un error indicant-ho. En la versió anterior apareixia que el compte no era d’un domini GAFE.
• Elimina problemes amb el salts de línia en les descripcions de la rúbrica.
• Permet enviament en un sol mail de CoAvaluació, Autoavaluació i avaluació del professor.
• Permet enviar els comentaris del proi alumne amb els resultats.

Les plantilles es poden trobar a la galeria de plantilles o bé al web de CoRubrics.

Espero que aquests petites millores puguin ajudar a facilitar la tasca dels professors.

L'entrada Nova versió de CoRubrics GAFE i canvi de nom ha aparegut primer a Tecnocentres.

Comunitat Google+ de CoRubrics

L'entrada Comunitat Google+ de CoRubrics ha aparegut primer a Tecnocentres.

Cada cop tinc més clar que molt més important que les notes és fer comentaris als alumnes. Quines coses han fet bé i quines poden millorar. No és el primer cop que explico que no s’hi val a posar una tasca als alumnes i un cop l’han lliurat puntuar-la. És molt més efectiu per a l’aprenentatge que, un cop han lliurat la tasca, els fem comentaris per tal que la millorin. Així anirem veient com entenen els seus errors i van millorant les tasques. Per tant, aprenen.

En una entrada anterior ja insistia en aquesta idea, tot aprofitant els comentaris que es poden fer en els documents de Google. En aquesta entrada veurem la limitació que té això quan el document és d’un grup (i no d’un sol alumne) i com podem solucionar-ho.

Quan en un document de Google (o presentació o full de càlcul) inserim un comentari, automàticament el propietari en rep un correu d’avís. Només cal seleccionar una part de text, triar la icona de comentari i escriure el que considerem.

L’alumne, quan obri el document, podrà afegir un comentari si ho creu convenient i marcar el comentari del professor com a RESOLT.

Si el treball es fa en grup, podem tenir un problema. El mail d’avís que un professor ha comentat el document només el rebrà el propietari del document. Amb sort, només un dels alumnes rebrà l’avís que el professor ha fet un comentari. I dic amb sort perquè pot ser que el document l’hagi creat el professor per tenir-ne més control. En aquest cas, cap alumne rebrà el comentari. I, per tant, difícilment podran arreglar-ho.

Els comentaris de Google ofereixen una possibilitat senzilla de solucionar aquest problema i aconseguir que tots els alumnes rebin un correu avisant del comentari.

Només cal que afegim al comentari un signe + i el nom o l’adreça de correu d’un alumne. Això provocarà que aquell alumne també rebi un correu avisant del comentari. Si hi ha més d’un alumne que ha fet el document, podem afegir més signes + i més noms d’alumnes.

A més, si ho considerem oportú, podem assignar-li el comentari a un alumne en concret, de tal manera que tots rebran l’avís i, a més, tots sabran qui volem que el resolgui.

Això sí, cal tenir present que l’enviament del correu no sempre és instantani. Alguns cops a mi m’ha tardat més de mitja hora.

L'entrada Comentant documents fets per un grup d’alumnes ha aparegut primer a Tecnocentres.

Avui canvio i deixo una mica de banda la tecnologia. Els que seguiu aquest bloc ja sabreu que la tecnologia la trobo útil si ens ajuda a millorar metodologies a l’aula i organització de centre. I avui parlaré justament de metodologia a l’aula.

És època de preinscripcions i, com a pare que sóc, he anat a diferents portes obertes de diferents instituts. El treball per projectes sembla que està de moda i pràcticament tots els centres que he visitat en feien bandera d’una manera o altra. Ja ho trobo positiu, tot i que em resulta una mica sorprenent la facilitat amb què es ven. Fa anys que hi treballo i trobo difícil fer bons projectes. Però no és aquest el tema que vull exposar.

Resulta que sempre s’entreveu una dualitat entre treball per projectes i treballs memorístics. Sembla que una cosa exclogui l’altra. És més encara, sembla com sí el treball memorístic hagi perdut simpatia i ara sigui l’enemic a vèncer. Un exemple concret. En un dels centres, una persona dels que assistíem a la xerrada com a públic va fer la següent pregunta: “A partir d’ara ja no es podrà jugar al Trivial?” (referint-se a que els alumnes no sabrien les respostes). I, encara un altre assistent va afegir: “els alumnes no hauran d’aprendre’s la llista dels verbs irregulars?”.

Sincerament esperava la desmentició d’ambdues preguntes, però no va ser així. La resposta que se’ls va donar va ser que en aquell centre es prioritzen altres aspectes de l’aprenentatge que eren més importants que els aprenentatges memorístics. S’intentava que els alumnes fossin competents!.

Sóc un ferm defensor del treball per projectes però, es pot ser competent en llengua anglesa sense saber verbs irregulars? No ho vaig entendre.

Exemple puntual a part, és una tendència que veig i que, sincerament no comparteixo. Certament, l’aprenentatge no pot ser únicament memorístic. És clar! I també és cert que cal ser molt curós amb quines coses es demana que els alumnes aprenguin de memòria. És clar! Però d’aquí a plantejar que no cal aprendre res de memòria hi ha un gran salt.

A vegades, la cosa es barreja més encara quan parlem d’examens. Som molts (i m’hi incloc) que no fem exàmens memorístics als alumnes. Concretament, no faig CAP examen memorístic als meus alumnes. Això vol dir que considero que la memòria no és important? De cap manera. És un aspecte que avaluo però uso altres maneres que no són l’examen.

Per exemple, quan els alumnes fan una exposició oral (una presentació), cal que aquesta sigui de memòria. Preparen un tema o una experiència i l’acaben presentant davant dels seus companys (o de les famílies). Tenen clar com es fa una bona exposició oral (què cal fer per ser competent) i han d’aprendre conceptes de memòria. No cal que facin de lloros, però hauran d’entendre’ls, aplicar-los i, finalment, explicar-los de memòria.

Anant a un exemple que no és de la meva especialitat. Cal que els alumnes coneguin la data de la guerra civil espanyola i les seves causes? A mi em sembla molt evident que sí. Com entendran el món on vivim si no saben d’on venim? Ara bé, això vol dir que els hem de fer una classe expositiva (amb o sense llibre de text), posar-los deures perquè responguin preguntes i finalment fer-los un examen perquè demostrin que s’ho saben (i potser no ho han entès)? No!

Podríem buscar altres estratègies per acompanyar-los en aquest aprenentatge de memòria. Potser poden veure alguns vídeos informatius, fer recerca i acabar preparant una petita obra de teatre basada en l’inici de la guerra. De ben segur que en el procés de preparació, sense haver de clavar els colzes, molts aspectes importants ja els hauran memoritzat.

Per mi, la memòria continua essent un factor clau per a l’aprenentatge. Sense memòria no es pot ser competent. I, quan treballem per projectes, podem tendir a oblidar-ho. No volem alumnes lloros. Volem alumnes que comprenguin els conceptes. Però també volem alumnes que recordin aquests conceptes que han après i comprès. Només així els podran relacionar amb els nous que vagin aprenent.

L'entrada Treball per projectes vs memòria? ha aparegut primer a Tecnocentres.

Fa unes setmanes, Google va incorporar les Unitats d’equip al Drive. La veritat és que feia molt bona pinta i vaig posar-me de seguida a provar-les. Passat tot aquest temps de prova, de moment he decidit no utilitzar-les al centre. En aquest article n’explico els motius.

Si voleu provar-les, heu de tenir un compte amb G Suite for education, o bé tenir un amic que en tingui un i us en comparteixi una amb un compte vostre de Gmail. Si teniu G Suite, el vostre administrador haurà d’activar-les, ja que de moment, per defecte, estan desactivades.

Per fer-ho, l’administrador ha d’anar al Panell de control de G Suite, apartat Aplicacions / Drive / Configuració d’ús compartit. En la unitat organitzativa on vulgui provar-ho, ha de desmarcar l’opció d’impedir que els usuaris creïn unitats d’equip.

Un cop activades, apareix sota de la meva unitat.

Quins avantatges tenen aquestes Unitats d’equip?

• La principal és que els documents d’aquestes unitats no tenen propietari. Cada document pertany a la unitat. Per tant, si l’usuari que ha creat documents dins la Unitat d’equip es dóna de baixa i s’elimina del sistema, no hi haurà cap mena de problema.
  En les carpetes i els fitxers que hi ha a la Meva Unitat i que es comparteixen això no passa. Sempre tenen un propietari i, si aquest s’elimina, caldrà abans traspassar la propietat a un altre usuari per no perdre els fitxers (tot i que en el panell de G Suite hi ha una utilitat per fer-ho fàcilment).
• Les unitats d’equip tenen un permís nou que no tenen els fitxers i carpetes de la Meva Unitat. Es pot afegir usuaris que tenen permís d’edició, però no d’eliminació. Per tant, podran modificar els fitxers que hi hagi a la unitat i afegir-ne de nou, però no podran eliminar cap fitxer ni subcarpeta.

Fins aquí feia molt bona pinta. Però també té una limitació molt important que fa que de moment les descarti:

• Les carpetes d’una Unitat d’equip no es poden compartir, només es poden compartir fitxers. O dit d’una altra manera, els permisos que s’assignen a la Unitat d’equip són per a totes les subcarpetes de la Unitat. És a dir, si assignem a la Unitat que els professors només tenen permís de lectura, no podrem fer que en alguna carpeta de la Unitat hi tinguin permís d’edició.
  Com podeu veure a la imatge, l’opció de compartir està desactivada.

I només aquesta limitació ja em fa descarta-les? Doncs sí. Inicialment jo li veia dues aplicacions molt clares:

• Estructura de carpetes d’un centre: passar tota l’estructura de carpetes del centre a una Unitat d’equip? En un centre és molt recomanable que la direcció creï una carpeta, que comparteix amb tot el professorat, i a partir d’aquí vagi creant subcarpetes per tenir tota la informació ben ordenada i estructurada (veure article Google Drive: compartir carpetes o documents?).
  Seria molt interessant que aquesta estructura pogués ser una Unitat, ja que els documents no tindrien un propietari i els professors no podrien eliminar res.
  El problema està en la limitació. Evidentment, els permisos de les subcarpetes d’aquesta estructura no poden ser els mateixos per tothom. En algunes carpetes els professors només poden llegir, en d’altres poden editar i, d’altres, no poden ni tan sols veure-les. I això no es pot fer amb les Unitats d’equip.
  I l’opció de crear moltes unitat d’equip (una per subcarpeta) es descarta sola. Si es perd l’estructura i organització de la informació, ningú trobarà res i serà un caos.
• Treballs en grups dels alumnes: crear una unitat d’equip per cada treball en grup que facin els alumnes. Aquesta opció encara feia més bona pinta. De fet, és clarament pel que està pensada aquesta utilitat, per crear equips de treball. Quan un grup d’alumnes hagués de fer un treball, podrien crear una unitat d’equip. Només un alumne tindria permís per esborrar elements (el que ha creat la Unitat). Els altres només editarien i afegirien. Els documents no tindrien propietari. Tot perfecte… fins que comptem el nombre de treballs en grup que fan els alumnes del meu centre. Fàcilment, cada curs fan entre 15 i 20 treballs.
  Això vol dir que un alumne, quan surt del centre, pot tenir 80 Unitats d’equip. I perquè som un centre petit que només fa ESO, penseu amb els centres que tenen Cicles i/o Batxillerat. Un alumne pot tenir més de 100 Unitats d’equip. I no les pot agrupar ni estructurar. Només les pot ordenar alfabèticament en ordre ascendent i descendent.
  Una de les competències digitals que treballem molt al centre és l’ordre de la informació. Organització del Drive en carpetes, Gestió del correu i arxiu amb etiquetes… I treballar amb tantes unitats d’equip ho impedeix.

I al centre no hi ha equips de treball on sigui aplicable? La veritat és que sí. Podria crear una Unitat d’Equip només per a l’equip directiu. O cada Departament també podria crear la seva Unitat d’equip. Però tenir la informació del centre a dos llocs diferents (Estructura de carpetes a la Meva Unitat i a les Unitat d’Equip) no m’agrada. A més, tampoc m’aportaria cap gran avantatge, ja que el tema de la propietat dels documents la tinc solucionada amb usuaris de càrrecs (veure article Usuaris específics per a càrrecs de l’institut) i no utilitzaria el permís de edició sense eliminació. Tant si la Unitat és d’equip directiu com de Departament, tots els membres haurien de poder eliminar igualment.

Així doncs, i per aquests motiu, de moment, descarto les Unitats d’equip. Segur que Google anirà introduint millores. I, en algun moment, afegirà l’opció de poder tenir permisos diferents en les carpetes d’una Unitat d’Equip. Aquell dia, sense dubtar-ho, sí que les utilitzaré: hi passaré tota l’estructura de carpetes del centre i no hauré de patir perquè cap professor n’esborri alguna per error (veure article Coses a vigilar si compartim estructures de carpetes en Google Drive).

L'entrada Per què, de moment, no utilitzaré les unitats d’equip de Google Drive? ha aparegut primer a Tecnocentres.

Imatge de Pierre Lecourt

Fa quasi dos anys que treballo amb Chromebooks amb els alumnes. La veritat és que n’estic molt content i entenc perfectament que cada cop més centres hi mostrin interès i el triïn com a ordinador pels alumnes.

Moltes persones em pregunten per la meva experiència. De totes les preguntes, la més habitual és sobre les aplicacions que utilitzem. Sempre hi ha el dubte si es troben a faltar aplicacions.

La veritat és que jo utilitzo habitualment un Chromebook com a eina de treball. A casa tinc algun ordinador amb Windows, però prefereixo treballar amb el Chromebook. Senyal que no trobo a faltar cap cosa. Però l’adaptació pot no ser senzilla.

Bàsicament, cal anar descobrint aplicacions alternatives a les que tots coneixem (Office, Gimp, Audacity…). N’hi ha que són evidents. Els documents, fulls de càlculs i presentacions de Google substitueixen amb molta naturalitat el Microsoft Office o el Libre Office. Altres però, no són tan evidents.

Al centre on estic vénen professors nous cada any i cal acompanyar-los en aquesta adaptació.  És per això que he creat un web on recullo les aplicacions que fem servir. De fet, aquest web té una doble funció:

• Per començar, com deia, ajuda als professors nous (i als no tan nous) a trobar aplicacions per poder fer tasques que no són immediates amb les aplicacions de Google.
• Però també ens permet posar ordre a les aplicacions que s’utilitzen al centre. Fa quatre anys ja escrivia sobre la necessitat d’unificar les eines 2.0 que utilitzem al centre (Eines 2.0: unificació dins del centre). Hi ha moltes aplicacions que fan coses molt similars i no crec que tingui massa sentit atabalar als alumnes utilitzant-ne una diferent cada professor.  Amb aquest web, unifiquem les eines que els alumnes ja coneixen i evitem utilitzar més aplicacions de les necessàries.

Com que diverses persones m’han demanat tenir accés a aquest web, he decidit fer-lo públic perquè tothom pugui utilitzar-lo si ho creu interessant. No pretén ser un llistat exhaustiu, ni tan sols indicar les millors aplicacions. Simplement s’hi indiquen les aplicacions que utilitzem al meu centre. A més, està en contínua revisió.

Aquí en teniu l’adreça per si us interessa: https://sites.google.com/view/apps-six

L'entrada Web amb aplicacions per a Chromebooks ha aparegut primer a Tecnocentres.

Igual que fa uns anys van aparèixer les tauletes i es van estendre en bastants centres educatius, ara sembla clar que és el torn dels Chromebooks. Jo fa dos anys que els utilitzo i, com he dit en més d’una ocasió, n’estic molt content i, de moment, no els canvio.

Quan es comença a treballar amb Chromebooks, un dels primers dubtes que apareix és el tema de la llicència. Google ofereix sense cost G Suite for education, però les llicències dels Chromebooks s’han de pagar. Cada una val (a dia d’avui) 23 €+IVA i serveix per tota la vida útil de l’ordinador. Es paga només un cop. Val la pena pagar-la? Sense la llicència no podem funcionar igualment? En aquest article explico la meva experiència i les meves recomanacions.

Els centre educatius, en general, no anem sobrats de pressupost i les famílies ja fan una inversió força elevada amb material i sortides o en llibres de text o llicències de llibres digitals (en els centres que n’utilitzen). Cal pagar aquests quasi 30€? La meva resposta és clara: sí!

Comencem però pel principi. Un Chromebook funciona perfectament sense llicència. És més, un particular que es compri un Chromebook no comprarà mai una llicència.

El que permet la llicència és que una organització que utilitzi G Suite (ja sigui una empresa, una ONG o un centre educatiu) tingui opcions de control del Chromebook. De fet, la llicència no s’introdueix al Chromebook. És compren les llicència que calen i aquestes apareixen a la panell d’administració del domini de G Suite.

Quan s’inicia el Chromebook per primer cop, s’indica que serà gestionat per l’organització i, si en el panell d’adminstració hi ha llicència lliures,  se n’hi assigna una.

G Suite ja permet tenir un control molt elevat dels usuaris. Es pot controlar què poden fer i què no. Des dels serveis de Google que poden utilitzar, passant per les pàgines que tenen bloquejades, els components que poden instal·lar i un llarg etcètera de configuracions. I per fer-ho no cal la llicència.

La llicència permet que aquest control sigui a nivell d’ordinador i no d’usuari. A més, afegeix alguns aspectes de control del maquinari (micro, càmera…) però no són massa rellevants.

Així doncs, perquè és recomanable adquirir-la? Molt senzill. Si els alumnes tenen Chromebooks sense llicència, en qualsevol moment poden iniciar sessió amb un compte de gmail que s’hagin creat i fer tot el que vulguin. Així de senzill. Totes les restriccions que haguem posat, tots els complements que haguem previst que se l’hi instal·lin, totes les configuracions quedaran en no res. Amb l’usuari de gmail els alumnes ho podran configurar tot com vulguin i instal·lar el que vulguin.

Si és té la llicència, simplement es restringeix quins usuaris poden iniciar sessió en aquell ordinador i problema solucionat. Si només es permet iniciar sessió amb usuaris del domini del centre, que és el més habitual, l’alumne no podrà entrar amb el seu gmail i per tant, sempre estarà controlat.

Dit així, controlat, pot quedar una mica inquisitorial. Sóc molt amant de l’educació i poc de la prohibició, però qualsevol que hagi administrat ordinadors que remenen els alumnes sabrà que hi ha configuracions i limitacions que són importants per la seguretat informàtica de l’alumne i pel manteniment de l’ordinador.

Un cop es disposa de la llicència, cal treure’n partit. No les destaco com a imprescindibles, però tenint la llicència val la pena veure opcions que es poden configurar, com ara permetre el mode convidat, l’ús de la càmera, controlar l’actualització de l’ordinador, instal·lar impressores de Google Cloud…

L'entrada La llicència dels Chromebooks ha aparegut primer a Tecnocentres.

Fer formularis per fer proves tipus test amb els formularis de Google és força senzill, però com que els formularis són públics, també és senzill que els alumnes passin l’enllaç altres alumnes d’altres grups que encara no han fet la prova. En aquest article es mostra com crear aquestes proves i com evitar que altres alumnes hi accedeixin. És un mètode una mica rudimentari, però funciona bé

Primer de tot, com crear una prova tipus test. Només cal crear un formulari amb totes les preguntes que es vulgui. Després, s’ha de prémer la roda de configuració i triar l’opció Test d’autoevaluació.

S’activa i es desa. A cada pregunta, apareixerà a la part inferior esquerra, la possibilitat d’afegir un SOLUCIONARI.

No cal res més que indicar quin de les respostes és la correcte i quants punts val cada resposta. Així de senzill.

El problema, com deia, és que qualsevol alumne que tingui l’enllaç (perquè comença a fer la prova), pot enviar aquest enllaç a qualsevol company d’un altre grup. Aquest, podrà veure tota la prova sense problemes.

La solució que jo utilitzo és aprofitar l’opció d’anar a diferents seccions segons la resposta. La idea és molt senzilla. Primer de tots, apareixerà una pregunta per tal d’indicar un codi. Si s’encerta, es pot fer la prova, sinó, no es pot.

Anem a veure-ho pas per pas. Creem en el formulari dues seccions. Una on hi haurà la prova i una que no hi haurà res.

La primera secció que creem, és on estarà tota la prova, amb tantes preguntes com vulguem.

En la segona secció, no hi posarem cap pregunta.

Ja només ens inserir la pregunta del codi. Abans de les seccions que hem creat, just a sota de la capçalera del formulari, afegirem una pregunta. En el meu exemple hi poso 4 codis, per donar emoció. Però, de fet, podria ser una pregunta amb una sola resposta (així evitem que algun alumne s’equivoqui).

En aquesta pregunta del codi, si premem els 3 puntets, ens apareixerà el menú per accedir a Vés a la secció segons la resposta. En triar aquesta opció, al costat de cada resposta apareix la opció de triar a quina secció s’anirà.

Si el codi que donem per bo és, per exemple, el segon (2222), modificarem la resta de respostes perquè vagin a la secció del final. Només és segon codi portarà a la secció següent (que és la de la prova).

En el moment que els alumnes ja ha començat la prova i han passat tots a la secció de la prova, només cal editar el formulari i fer que totes les respostes portin a la secció 3 (Final).

Els alumnes poden seguir fent la prova sense problemes. Però si algun d’ells passa l’enllaç a un company, triï el codi que triï sempre anirà a la secció 3 (Final). Per tant, qualsevol altre alumnes només veuria el final

Si cal repetir la prova en un altre grup, només cal editar el formulari i tornar a fer que un codi porti a la secció següent. Com deia, si algú vol es pot fer amb una sola resposta i així hi ha menys error per part de l’alumnat.

ACTUALITZACIÓ:  un parell d’aclariments arran de dubtes que m’han consultat.

Primera: Cal tenir en compte que, normalment, en les proves tipus test només es deixa contestar un sol cop el formulari als alumnes. Dins de la configuració del formulari hi ha l’opció.

 Segona: en la configuració del TEST D’AUTOAVALUACIÓ, cal tenir en compte una opció. Per evitar que alumnes d’altres grups vegin la prova, cal triar l’opció de Publicar la nota més tard, després de la revisió manual.

Si es tria l’altra opció, als alumnes els apareix l’opció de consultar les seves respostes. Per tant, ja fora de classe un podria revisar les seves respostes i capturar les pantalles que volgués.

Quan tots els grups hagin fet la prova, llavors si es pot triar l’opció de publicar la nota Just després i així els alumnes veuran on s’han equivocat.

L'entrada Formularis de Google per fer proves tipus test ha aparegut primer a Tecnocentres.

Acabo de publicar una nova versió del quadern virtual, la 4.0, i de l’Assistatut, la 2.0. Les dues millores més importants són que s’eliminen les diferents plantilles i s’unifiquen totes en una. A més, ara es permet que les sessions durin 2 hores.

Com és lògic, s’han implementat més millores menys destacades: ocultació automàtica de columnes un cop han passat les dades, permetre definir observacions estàndards, adaptar les notes finals d’avaluació a la nova nomenclatura del Departament (no assoliment, assoliment suficient…) i algunes més.

Podeu trobar tota la informació als webs corresponents:

• Quadern virtual del professor
• Assistatut

L'entrada Nova versió del quadern virtual (4.0) i de l’Assistatut (2.0) ha aparegut primer a Tecnocentres.

En un centre educatiu és important saber què fan els alumnes amb les eines digitals. En una entrada anterior explicava les opcions d’auditoria que hi ha des de la consola d’administració del domini. Però, a vegades, ens cal una mica més. Podem veure quins correus envia un usuari? Podem veure arxius que no ha compartit amb ningú? Els administradors ho poden fer amb l’eina Google Vault. En aquest article en veurem alguna funcionalitat, però no pretén ser una descripció exhaustiva de l’eina.

Encara que no siguem administradors, també és important conèixer què pot fer el nostre administrador. Pot la direcció d’un centre mirar els correus professional dels seus professors? La resposta és que en un domini G suite, sí.

Lògicament, espiar els professors és una activitat, com a mínim, èticament reprovable. Però poder accedir al que els alumnes creen amb el correu del centre quan hi ha indicis de mal ús, no és només recomanable, sinó que per mi és una obligació del centre.

Anem a veure com es pot fer i quines possibilitats ofereix. L’aplicació que ho permet és Google Vault, disponible per a dominis G Suite for education.

Segons Google, la finalitat de l’eina és Arxivar, Retenir amb finalitats legals, Cercar, Exportar i crear Informes d’auditoria.

Per entendre’ns, ens permet fer cerques de Correus, arxius de Drive i temes de Grups i exportar-ne els resultats. A diferència dels informes d’auditoria de la consola d’adminstració, aquí podrem accedir al contingut del correu (encara que no sigui per nosaltres), als documents que té un usuari al Drive (encara que no els hagi compartit) i als temes d’un grup (encara que no en formem part). Lògicament, tot això només ho podrà fer l’administrador.

Entrem a l’eina i el primer que cal fer és configurar el temps que Vault emmagatzema correus i documents. Accedim al menú Conservación de datos que hi ha a l’esquerra i triem el temps que volem. Com que tenim espai il·limitat, jo recomano Conservar indefinidamente.

És important remarcar que es conservaran encara que l’usuari els esborri. 

Anem a utilitzar l’eina per cercar correus que hagi escrit algun usuari (alumne). Al menú de l’esquerra triarem Asuntos i seleccionarem el botó Crear

Ens demanarà un nom d’assumpte i, si volem, una descripció. Un cop introduït, el menú de l’esquerra canvia.

Podríem crear regles específiques de Retencions, tot i que havent indicat que tot es conservi indefinidament no té massa sentit. Centrem-nos en l’eina Buscar.

En seleccionar-la ens apareixen els criteris de cerca. Què volem cercar (correu, drive o grups), de qui (usuari o organització) i entre quines dates.

A la part inferior, al costat del boto Buscar hi ha una fletxa amb diferents opcions a realitzar.

Per començar podem triar Buscar i prou. Més endavant, podem Exportar els resultats si ens cal.

He fet una prova al meu domini, cercant els meus correus d’un dia per tal de mostrar com s’obtenen els resultats.

En la llista apareixen tant els correus que ha enviat l’usuari, com els que ha rebut. Atenció, encara que l’usuari hagi esborrat els correus, també apareixeran a la llista.

Ara, si volem, podem veure el contingut d’un correu concret fent un clic a sobre l’assumpte.

De la mateixa manera podríem haver cercat els documents de l’usuari, ja sigui perquè els ha creat ell o perquè li han compartit.

Igual que en els correus, podríem fer clic sobre el que ens interessés i veure’n la vista prèvia (sense poder modificar-lo).

Evidentment l’eina és molt més potent i permetrà exportar aquestes dades, desar les cerques que hem fet… La idea de l’article només era fer-ne una presentació i ser conscients del que pot veure l’administrador.

Pel que fa als alumnes, sense dubte és una eina excel·lent. Davant d’un indici de mal ús de l’eina, l’administrador podrà investigar el què ha passat. No està de més ser sincer amb els alumnes i explicar-los aquesta possibilitat. Almenys jo és de les primers coses que faig. El centre els proporciona un usuari, però han de saber que és supervisat i que qualsevol cosa que facin pot ser vista per l’administrador.

Un altre tema és amb els professors. Aquí hi ha un tema legal molt més delicat, ja que malgrat siguin comptes professionals, els professors continuem tenint dret a la intimitat. En tot cas, legal o no, també és bo conèixer la possibilitat que té l’administrador del domini de veure correus i documents que els professors creem. I si l’administrador no és algú de direcció, la cosa es complica més, ja que podria accedir a correus que de cap manera hauria de veure. Però això ja seria un mal ús de l’eina Vault i queda lluny de la pretensió d’aquest article.

L'entrada Controlar i revisar usuaris en un domini G Suite: Google Vault ha aparegut primer a Tecnocentres.