Font: OregonDOT https://www.flickr.com/people/oregondot/

Fa ja més d’una any vaig desenvolupar una plantilla feta amb Google Drive per tal d’automatitzar el procés de coavaluació amb rúbriques, de nom CoRubrics. D’una manera prou senzilla, els alumnes poden utilitzar una rúbrica per avaluar els seus companys i al professor se li calculen les mitjanes, numèriques i per nivells, de forma automàtica.

El fet de desenvolupar aquesta eina ha fet que hagi utilitzat molt sovint la coavaluació amb els alumnes de secundària, i he vist que té grans avantatges però també algun risc que descric en aquest article.

Si algú no coneix el funcionament de les rúbriques, recomano la presentació de la Rosa Liarte (@rosaliarte) Rúbricas de evaluació en el aula y corubrics. De forma precisa y amena explica el seu funcionament y també com utilitzar CoRubrics. De fet la Rosa és una de las principales difusoras de CoRubrics i des d’aquí li ho agraeixo.

A mi em funcionen molt bé les rúbriques quan els mateixos alumnes són capaços de crear-les. Si ja estan familiaritzats amb les rúbriques, tota la reflexió prèvia que provoca construir una rúbrica per un producte que han de lliurar, fa que els resultats siguin molt millors. Tenen clar què han de fer i constantment revisen si estan arribant on ells han previst.

Per poder fer això es necessita un aprenentatge. Per tant, si els alumnes estan poc avesats a les rúbriques, al principi no hi ha cap més remei que donar-los-les fetes. Així entendran què són els aspectes i els nivells. I la importància de descriure bé els diferents estadis.

Avantatges

Però entrem en el tema de la coavaluació. Quan un alumne ha d’avaluar la tasca d’un company, acostuma a estar motivat. Està molt atent al que el seu company ha fet, s’hi interessa, fa preguntes…

Després agafa la rúbrica, llegeix els nivells, compara amb el que ha observat i selecciona el que més s’hi adiu. Si la coavaluació no és individual, sinó que tres o quatre alumnes s’han de posar d’acord per utilitzar una sola rúbrica, millor encara. Cada un d’ells expressa el seu parer i es provoca un debat per tal de consensuar el nivell de la rúbrica que seleccionaran.

Riscos

La meva experiència em diu que això té un risc important. I aquest és la repetició. La qualitat de la coavaluació que fa un alumne és inversament proporcional al nombre de coavaluacions que fa. El nivell de cansament puja molt ràpid i a la tercera o quarta rúbrica que ha d’omplir (ni que sigui omplint-la simplement fent un clic amb l’ordinador) el sentit de la rúbrica es perd. L’alumne ja no llegeix els nivells, sinó que simplement mira l’aspecte a valorar i el puntua d’1 a 4 (segons els nivells definits). Per tant, es perd l’avaluació qualitativa i l’alumne passa a valorar només quantitativament.

Un exemple típic són les exposicions orals. Suposem que per grups els alumnes surten a fer una exposició oral. Suposem un grup de 30 alumnes. Grups de 5. Per tant, 6 exposicions orals. Però és clar, no té gaire sentit omplir una sola rúbrica per grup, ja que cada membre en les seves intervencions actua de forma diferent. Una temptació seria que els alumnes que fan la coavaluació (25 en l’exemple), quan s’ha acabat l’exposició oral omplissin 5 rúbriques (una per membre del grup). I ja hi som, quan n’ha contestat tres o quatre, les altres les respon fa de forma quantitativa. I quan hagi de valorar les exposicions del segon grup, encara serà pitjor. Tot el sentit de la rúbrica s’acaba. La rúbrica només ha servit per preparar i autoavaluar-se, però per la coavaluació per sentit.

Solucions

El que jo he acabat fent ha estat disminuir la coavalució en nombre d’alumnes. Un alumne no és avaluat per tota la resta, sinó només per una quants. Quan surt el primer grup de 5 a fer l’exposició, agrupo la resta d’alumnes també en grups de 5 (5 grups de 5= 25). Cada grup s’haurà de posar d’acord i avaluar a un sol dels companys que ha fet l’exposició. El fet de fer l’avaluació en grup evita la resposta ràpida, ja que han de consensuar-ho amb els companys. I com que només han de contestar una rúbrica cada vegada (6 en total quan hagin sortit tots els grups a exposar), s’acaba desactivant l’automatisme de respondre només segons els números.

Vaja, aquesta és la meva humil experiència coavaluant amb els alumnes. Espero que pugui ser útil a d’altres companys.

L'entrada Coavaluant amb rúbriques: riscos i aventatges ha aparegut primer a Tecnocentres.

Estem ja al tercer trimestre i molts equips directius comencen a planificar el curs que ve. Per la majoria de professors encara és d’hora, que prou feina tenim amb el tercer trimestre. Tot i això, i per qui vulgui anar preparant el proper curs i provant opcions, he publicat la versió 3.1 del Quadern virtual del professor, amb algunes novetats.

A part de corregir alguns errors detectats, aquesta nova versió, incorpora les següents novetats:

• S’ha afegit una opció al menú per anar a la data actual. Només funcioni si s’està al full Sessions, Assistència o Actitud. Així no cal anar buscant la data amb la barra de desplaçam,ent horitzontal o vertical.
• S’ha afegit un full, de nom Fitxa de l’alumne, que permet seleccionar l’alumne que es vol consultar i veure’n totes les dades del quadern (assistència, notes de totes les avaluacions, fotos, incidències de disciplina…).
• S’ha configurat el full Disciplina per poder triar l’alumne d’un desplegables on surten elsnoms. Així no cal consultar el número d’alumne.
• S’afegeix una columna al full Prog per posar observacions.
• Es canvia el format de la data del full Sessions perquè aparegui el dia de la setmana a la data.
• Es crea una opció al menú que permet recuperar automàticament les fotografies dels alumnes i els mails de les famílies, sempre i quan s’indiqui al full Dades del curs quin és aquest full.

Si volen utilitzar aquesta nova versió, podeu trobar-la a: https://sites.google.com/site/quadernvirtualdelprofessor/

Si ja esteu utilitzant una versió antiga del quadern, espereu a acabar el curs i en el proper utilitzeu el nou. El traspàs és complicat i no val la pena.

L'entrada Quadern virtual del professor, versió 3.1 ha aparegut primer a Tecnocentres.

La veritat és que em sembla que aquest sistema de control de faltes que vaig desenvolupar només s’està fent servir al meu centre, però com que a nosaltres ens funciona bé, el vaig actualitzant i documentant i el publico per si pot ser interessant a algú.

Avui presento la versió 1.2.

Si algú no sap de què va aquest sistema, ho explico molt breument. Si en un centre tots els professors utilitzen el Quadern virtual del professor, aquesta plantilla Assistatut s’encarrega de recollir les faltes de tots els quaderns i mostrar-los per grups. Així el tutor pot veure-les i justificar-les. A més, el sistema envia automàticament correus electrònics a les famílies per informar de les absències i retards no justificats.

En aquesta nova versió, bàsicament he afegit que el sistema reculli també les incidències. Fins ara al meu centre, quan un professor tenia una incidència amb un alumne, omplia un imprès i en donava còpia al tutor.

Ara, ho indicarà en el quadern virtual (si vol pot enviar-ho per mail a la família directament des del Quadern) i el sistema Assistatut ho recollirà. Així el tutor podrà veure recollides totes les incidències.

Hi ha altres millores de diseny i en el menú. A la web de l’Assistatut en podeu veure més detalls de com configurar-ho i com funciona.

En breu publicaré un complement que permet als pares accedir a aquesta informació (faltes i incidències) només dels seus fills a través d’un web, amb usuari i contrasenya. Ja està desenvolupat i provat, però manca documentar-ho. Espero tenir-ho aviat.

L'entrada Nova versió del sistema de control de faltes de centre Assistatut ha aparegut primer a Tecnocentres.

Tal i como anunciava en el darrer article, ja he acabat de desenvolupar un complement per tal que les famílies puguin consultar les dades d’assistència i les incidències dels seus alumnes. Si en un centre tots els professors utilitzen el Quadern Virtual del professor i té també implementat l’Assistatut, amb les instruccions següents es podrà crear un web per tal que les famílies puguin consultar les dades del seu alumnes, d’una forma senzilla.

El primer que cal és que el centre tingui l’Assistatut funcionant, per tant, tots els professors utilitzin el Quadern Virtual, almenys per la assistència i les incidències.

El segon és que cada alumne tingui un usuari del Google apps del centre i cada família també tingui un usuari del Google apps del centre (o dos, un per pare i un per mare).

Després, cal que el centre utilitzi un llibre de càlcul de Google Drive per relacionar alumnes i famílies. Aquest llibre, és el mateix que s’utilitza per tenir centralitzades totes les fotografies dels alumnes. Aquest full, ha de tenir les següents característiques:

• S’ha de compartir amb tot el domini, només amb qui tingui l’enllaç i només amb permís de visualització.
• El primer full del llibre, s’ha d’anomenar INFO.
• Les columnes del primer full han de ser:
  • Alumne: mail de l’alumnes
  • Foto: URL de la foto de l’alumne
  • Mail 1: Mail de la família (per exemple de la mare)
  • Mail 2: Mail de la família (per exemple del pare)
  • Curs: curs que fa l’alume (ESO1A, ESO3B…)
  • Assistatut: Full assistatut on estan les dades d’aquest alumne.

Per omplir la darrera columna, jo utilitzo un segon full dins del llibre. Allà relaciono Curs i Full de l’Assistatut. Així per la columna F poso una fórmula i no cal anar copiant a cada alumne el full d’Assistatut, el troba sol a partir del Curs.

Aquí teniu l’enllaç a un Llibre de càlcul d’exemple: Llibre Famílies i alumnes.

A partir d’aquí, ja podem crear un web per les famílies amb Google Sites. Es pot crear tan complex o senzill com es vulgui, i només es compartirà amb les famílies. Es pot aprofitar per posar enllaços, dades de curs, fotografies que només veuran les famílies…

En tot cas, pel que nosaltres volem, haurem de crear una pàgina, que serà on cada família veurà les dades del seu alumnes. La idea és molt senzilla. Utilitzarem un script que, en executar-se, comprova l’usuari que l’executa, el busca al llibre famílies i alumnes, troba l’alumne (o alumnes en cas de germans) que correspon, obre l’Assistatut, cerca les dades d’assistència i incidències d’aquest alumne i les mostra.

IMPORTANT: Per tal que tot funcioni, caldrà que les famílies tinguin accés als fulls Assistatut. Per evitar que puguin trobar els llibres Assistatut i veure les dades d’alumnes amb qui no tenen relació, cal compartir tots els llibres Assistatut amb tot el domini, però només per qui tingui l’enllaç. Si es compartís amb els usuaris, aquests el podrien trobar en l’opció Compartits amb mi. Com que l’enllaç no és públic, cap família el té i, per tant, cap família pot accedir al llibre. En canvi, quan accedeixi el web, l’script sí té l’enllaç i, per tant, podrà accedir-hi per mostrar les dades.

Lloc web i script

Anem a pams i comencem pel web de les famílies.

• Creeu una web amb Google Sites i compartiu-la amb les famílies. Hi podeu posar tota la informació i menús que vulgueu.
• Entreu a la Gestió del Lloc, i aneu al menú Script Google apps

• Feu clic al botó Afegeix un nou script.
• S’obrirà un editor de codi. Esborreu la funció que hi ha per defecte i copieu tot el codi del següent script: script informe_alum
• Us quedarà de la següent manera:

• Canvieu-li el nom a l’script (fent clic al nom Projecte sense títol) i poseu-li un nom que vosaltres conegueu (per exemple informe_alum).
• Modifiqueu l’adreça de llibre de Famílies i alumnes de la segona línia de codi. Copieu i enganxeu la del vostre llibre.

• Deseu l’script.
• Seleccioneu el menú Publica i dins l’opció Implementa com aplicació web.

• En la següent pantalla, poseu com a versió la 1.0, feu que l’execució de l’aplicació sigui amb l’usuari que obté accés i, finalment, poseu que tingui accés a l’aplicació qualsevol usuari del vostre domini.

• Per poder clicar el botó implementa, primer us caldrà prémer el botó Desa una versió nova. Un cop desada ja podeu clicar el botó Implementa.
• Us apareixerà una finestra amb l’URL del vostre script publicat. No cal que hi feu cas, que no us caldrà

Pàgina de resum de l’alumne

• En la pàgina on vulgueu que aparegui les dades de l’alumne, tireu l’opció Insereix, App script.

• Seleccioneu l’script que heu publicat.

• Deseu la pàgina, i ja ho podeu provar.  El primer cop, demanarà permís per executar-se (a les famílies els passarà el mateix). Un cop donat, si al llibre de famílies i alumnes el vostre usuari té algun alumne assignat, veureu el seu quadre resum.
• Per tal que les famílies puguin veure-ho, lògicament haureu de compartir aquest web amb els seus usuaris.

Un cop configurat, ja no cal tocar més l’script ni el web. Simplement actualitzant els fulls de càlcul, ja s’actualitzarà. Els profes actualitzen el Quadern Virtual, a la tarda automàticament s’actualitzen els llibre Assistatut i quan les famílies ho consulten tenen les dades reals.

L'entrada Assistatut: afegida la funcionalitat perquè les famílies consultin dades ha aparegut primer a Tecnocentres.

Després de força temps sense versió nova, avui publico la versió 2.0 del CoRubrics GAFE. Bàsicament incorpora dues funcionalitats que diverses persones m’han demanat:

• poder fer comentaris quan es contesta la rúbrica
• permetre Coavaluació, Autoavaluació i l’avaluació del professor en un sol CoRubrics.

Aquesta versió només afecta a CoRubrics GAFE, ja que és la única que pot recollir la identitat de la persona que fa la puntuació.

De moment, a les plantilles públiques, trobareu les dues versions, la 1.3 i la 2.0. Tot i que pugui portar a confusions, les deixaré les dues fins que pugui fer el videotutorial amb la nova versió.

El funcionament és idèntic al de la versió anterior, amb les dues diferències anunciades.

Comentaris

Ara, el formulari de la rúbrica té un camp més, al final de tot, per poder afegir un comentari a cada valoració.

Quan es processen les respostes, el professor pot veure aquests comentaris, separats per si els ha fet un professor o un alumne.

Coavaluació, autoavaluació i avaluació del professor

Quan s’avalua amb rúbriques, és molt habitual fer tres avaluacions. La Autoavaluació, cada alumne es valora a sí mateix. La Coavaluació, els alumnes s’avalues entre sí. I l’avaluació del professor. Aquesta versió de CoRubrics permet fer les tres avaluacions en un sol CoRubrics. S’ha afegit una nova pestanya per identificar els professors.

A partir d’aquí, quan es processen les respostes, CoRubrics mira si la valoració és del propi alumne, d’un company o d’un professor i fa els càlculs de forma separada. Així, el full de resultats presenta 3 camps per cada aspecte. Un per cada avaluació.

No hi ha cap problema si no es realitzen les tres avaluacions. Com es veu en la imatge, aquella que no es realitza apareix amb el signe “-“.

Un cop processat tot, es pot triar quin dels resultats s’envia als alumnes.

Les millores poden complicar una mica el procés, però em sembla que aporta millores significatives. Qualsevol aportació o dubte, deixeu un comentari.

Més detalls al web: https://sites.google.com/site/corubricscat/home

L'entrada Nova versió de CoRubrics GAFE, la 2.0 ha aparegut primer a Tecnocentres.

Imatge de Pierre Lecourt

Aquest curs he canviat d’institut i he anat a un centre de nova creació. Com que el centre es creava de zero, vam haver de decidir-ho tot (vaja, el que el Departament ens va deixar decidir, que no és ben bé tot). I una de les decisions que vam prendre, lligat al model pedagògic del centre, és la d’utilitzar Chromebooks. Volíem potenciar l’ús de metodologies innovadores, on els professors treballen sense llibre de text  i el treball per projectes transversals i d’àmbits pren rellevància. Alumnes i professors tenim tots un ordinador amb el sistema Chromebook. Després de 3 setmanes de funcionament, escric aquí la meva primera valoració d’aquestes màquines.

Cal dir que les expectatives s’han complert i estem contents de l’aposta que hem fet. Vam triar aquests ordinadors per diferents motius:

• El preu: el model triat, amb pantalla de 14” (per mi aquest era un tema imprescindible), costava uns 340€. Molt prim i molt lleuger i amb una bateria de més de 8 hores.
• Rapidesa en l’arrencada i el tancament: tal i com ens anunciaven, l’ordinador s’engega en 10 segons. Pot semblar poc important, però si heu estat en una classe i l’ordinador és una eina més, és un tema clau. En qualsevol moment pots fer treure l’ordinador als alumnes, en 10 segons tots ja estan funcionant. I, quan s’acaba la tasca o consulta pertinent, es torna a tancar, en menys de 5 segons. Amb aquests temps, es pot fer diverses vegades en una mateixa classe sense cap problema.
• Poc manteniment: són ordinadors que, pràcticament, només tenen un navegador Chrome. Els alumnes no instal·len res. Per tant, no hi ha problemes amb programari poc segur (pràcticament no hi ha virus). De fet, quan els cal alguna extensió o aplicació per a Chrome, és l’administrador del sistema (o sigui jo) qui ho instal·la de forma ràpida i senzill. Es dona l’ordre d’instal·lació i automàticament s’instal·la a cada Chromebook sense que l’alumne se n’assabenti.

Lògicament, vam triar aquests ordinadors perquè treballem amb un domini de Google apps for education (de fet, si llegiu aquest blog ja sabreu que fa temps que hi treballo). Si no és així, no té cap sentit utilitzar aquests ordinadors al centre.

Jo tenia dubtes de l’adaptació dels professors. Ja sabem que els alumnes no tenen massa problema per adaptar-se als canvis, però no sempre és tan senzill amb els professors. Tot sigui dit que només som 7 professors i tots ells molt predisposats a aprendre. Però ja tenien un bagatge amb TIC. i no precisament amb Google apps for education, i fer-los un canvi tan radical era un risc. Ahir fèiem reunió de valoració i tots la feien positiva. Evidentment encara treballen més lentament, ja que cal aprendre on són les coses. Tots coneixien el programari Microsoft, i adaptar-se a utilitzar l’editor del Google Drive enlloc del Word, a l’editor de vídeos del Youtube enlloc del Movie maker o a aplicacions com el Pixlr enlloc d’un editor tipus GIMP, requereix temps. Però els avantatges ho compensen. Tota la informació està al núvol i compartida amb qui ho necessita. Tothom pot treballar simultàniament amb documents i de forma cooperativa, cosa que ens facilita moltíssim la coordinació entre professors.

A més, als projectors hi tenim instal·lats Chromecasts, de tal manera que sense moure’s de lloc podem fer que un alumne projecti el que té a la pantalla perquè ho puguin veure tots els companys (tot i que els professors encara no ho saben utilitzar, que la formació s’ha de fer amb un ritme adequat per assimilar-ho tot. El més que ve ja sabran utilitzar-ho)

Justament avui, a un ordinador d’un alumne li ha saltat una tecla (ho cobreix la garantia sense problemes) i l’ha deixat a reparar. Tenim un parell d’ordinadors de reserva per aquests casos. Li he deixat a l’alumne, s’ha indentificat amb el seu usuari i ja no s’ha adonat que l’ordinador no era el seu. Tenia el seu correu, els seus arxius, els seus calendaris… Res a veure quan els alumnes perden tota la informació perquè no han fet còpia de seguretat i el seu disc diu prou amb Windows.

També és cert que té inconvenients. Algun professor enyora el moodle, ja que utilitzem Classroom i encara és limitat. Imprimir amb aquests Chromebooks no és senzill. Per fer-ho calen uns models concrets d’impressores o bé tenir un ordinador amb windows connectat a la impressora perquè el Chromebook imprimeixi a través d’aquest ordinador. Això sí, ho podrà fer des de qualsevol lloc el món amb internet. Malgrat la protecció de dades que Google assegura, tots sabem que utilitzen el mode de navegació dels usuaris (on van, quanta estona hi són, què cerquen…) per posar-los publicitat i per millorar les seves campanyes de publicitat. No agafen informació personal, només a nivell estadístic, però no deixa de ser una invasió de privacitat. I segur que hi podem trobar altres inconvenients.

Però fent balanç de tot, crec que per instituts que utilitzen el model d’un ordinador per alumne, és una molt bona opció. Molt millor que els netbooks d’11 polzades amb Windows o Linux i, al meu entendre, també millor que les tauletes. És molt més còmode i eficient treballar amb ratolí, teclat i pantalla gran (sé que aquesta afirmació és discutible, però aquesta és la meva opinió).

Això sí, no podem oblidar la dependència d’internet d’aquests aparells. Si bé és es cert que sense internet es pot treballar amb ells (alguns documents segueixen disponibles i alguns aplicacions segueixen funcionant), és igual de cert que queden molt limitats. I, almenys a Catalunya, la connexió a internet dels centres encara està lluny de ser l’adequada. Sense anar més lluny, al meu centre actual disposem d’un ample de banda per usuari de 0.74 Mbps. Sí, sí, 0.74. No arriba ni a una mega, quan a casa difícilment en tenim menys de 10. I moltes operadores n’ofereixen 300 a preus prou assequibles. Nosaltres no en tenim ni 1 per alumne. Per tant, com és d’esperar, si tots les alumnes comencen a utilitzar segons quins recursos (mirar tots un video de youtube, utilitzar tots Google street view…) la cosa no és operativa.

Però en tot cas, això ho sabem i ja hi comptem. I si hem de fer aquestes activitat, no les fem tots simultàniament. Per treballar tots alhora amb documents del Drive, l’ample de banda que tenim és precari però suficient. Per tant, ens adaptem i pressionem al Departament perquè millori la velocitat. Però malgrat aquesta limitació, l’opció de triar Google apps for eduction i Chromebooks la considerem encertada.

L'entrada Primeres impressions amb els Chromebooks ha aparegut primer a Tecnocentres.

Fa ja uns quants anys que treballo amb Google apps for education. De fet, n’he fet la implementació en dos instituts i he assessorat a un tercer a fer-la. I no ha estat fins aquest curs que m’he decidit a donar un usuari a cada família. El motiu de no fer-ho abans era senzill: si no oferim als pares prou coses importants, tindran l’usuari però no l’utilitzaran i, per tant, no serà útil. En aquest article explicaré els serveis que oferim a les famílies i que, fins ara, fa que més del 80% accedeixin amb l’usuari almenys un cop per setmana.

El primer que vaig fer va ser crear una Site (amb tecnologia Google Sites) on només puguin accedir les famílies amb el seu usuari. Aquesta Zona de famílies està enllaçada al web del centre.

És en aquesta Site on posem els serveis que les famílies tenen. Els bàsics i que més clar tenia que hi havien de ser són:

• Correu electrònic: totes les comunicacions amb la família es fan en aquest correu que els proporcionem. D’aquesta manera evitem el problema de correus retornats, canvis de mail… A més, els recomanem a les famílies que, si en disposen, se’l configurin al seu smartphone.
• Calendaris: tenim dos calendaris per a les famílies. Un de general del centre, amb les festes, vacances, inici de trimestre, lliurament de notes, etc. i un altre del grup del seu fill, on poden veure sortides i deures. Tots els professors posem els deures en aquest calendari i així les famílies poden veure quin deures, lliurament de treballs, dates de projectes o controls que tenen els alumnes.
  Aquest calendari també ajuda als professors a anar més coordinats, ja que tots podem veure quines tasques tenen els alumnes i decidir si en posem o no per evitar sobrecarregar-los.

No teníem clar que utilitzessin el correu, ja que tampoc enviem massa comunicacions. Així, que hem augmentat les funcionalitats del correu:

• Avís per mail d’absències i retards: amb un script que vaig crear, cada matí passem llista i si algun alumne arriba tard i no ve a classe, enviem un mail a la família al correu de centre avisant. D’aquesta manera sempre està la família informada. L’script és públic i es pot trobar en aquesta adreça.
• Avís d’incidències: de la mateixa manera, un altre script envia mails a les famílies si hi ha incidències. Bàsicament faltes de comportament, deures que l’alumne no ha fet o material que no ha portat. En la mateixa adreça també es pot trobar.

Amb aquests serveis bàsics, crèiem que les famílies ja es configurarien el correu però igual no accedirien mai a la Zona de famílies. Així que hi he afegit algunes funcionalitats:

• Informe de l’alumne: amb un altre script que vaig dissenyat, que també és públic i es pot trobar en aquesta adreça,  quan les famílies accedeixen a aquest apartat de la Zona de famílies, els apareix un resum d’absències i retardsm justificats i no justificats, i la llista d’incidències. Tota la informació l’han rebut per mail, però és bo que en qualsevol moment en puguin veure un resum.
• Informes d’avaluacions: accedint a aquest apartat, cada família pot veure els informes d’avaluació del seu fill. Tan el d’avaluació inicial com de les avaluacions trimestrals. Aquest apartat és més senzills que els anteriors, ja que no cal cap script. Comparteixo una carpeta amb totes les famílies, ho copia tots els informes d’avaluació, elimino els permisos a les famílies dels informes i, arxiu per arxiu, dono permís només a la famílies corresponent. Ja només queda anar a la Site i inserir la carpeta del Drive.
  Com que les famílies tenen permís a la carpeta no hi ha problema. I només apareixen els informes del seu fill, ja que són els únics on tenen permís de visualització.
• Novetats: a la pàgina principal, hi posem novetats que creiem que poden ser interessants per les famílies, però que no són imprescindibles. Així evitem carregar el correu electrònic i podem afegir-hi recomanacions.
• Fotografies: intentem registrar moltes de les activitats que fan els alumnes. Tot i tenir els drets d’imatge signats per les famílies, no ens sembla massa correcte penjar centenars de fotos publicament. Així que al web públic en pengem només un parell per activitat. A l’estil dels informes d’avaluació, a la zona de famílies tenim una carpeta per cada grup on hi pengem les fotografies completes de les activitats en subcarpetes. Cada família només pot accedir a les fotografies del grup del seu fill.
• Altres informacions: finalment tenim alguns apartat d’enllaços d’interès, de les dates més destacades, etc.

Segur que anirem afegint més funcions. I si algú en fa alguna que no haguem apuntat, estaré molt content que ho digueu als comentaris. Així segur que anirem millorant el servei que oferim a les famílies.

Certament que hi ha sistemes comercials que fan aquestes funcions i moltes més, però sense invertir ni un euro ens sembla que hem aconseguit un sistema prou interessant per tal que les famílies estiguin informades i, a més, puguin participar i dir la seva, ja que el correu l’utilitzen molt per comunicar-se amb els tutors.

L'entrada Usuaris per a famílies en un domini Google apps for education ha aparegut primer a Tecnocentres.

Gràcies al Josu Arotzenak (@jarotzena) que n’ha fet la traducció, el quadern virtual del professor i el complement Assistatut està disponible en basc. El quadern permet que un professor faci el seguiment complet d’un grup (assistència, incidències, planificació de classes, notes, resums, gràfics…). Amb el complement Assistatut, tot un centre pot gestionar el control d’absències i incidències i tenir una zona web perquè les famílies puguin consultar-ho.

En Josu també està traduint les webs que hi ha creades explicant el funcionament de les dues aplicacions. Aquí en teniu els enllaços:

• Koaderno birtuala
• Assistatut (eus)

Tan de bo pugui fer servei també a escoles o instituts del País Basc.

L'entrada El quadern virtual i l’Assistatut ja estan disponibles en basc ha aparegut primer a Tecnocentres.

Ja fa força anys que treballo a l’aula amb projectes (no entrarem ara a discutir si són o no ABP) i en farà quatre que ho faig de manera transversal. De manera transversal o globalitzada o interdisciplinar o… vaja, que cadascú li posa el nom que vol. Per entendre’ns, fa quatre anys que faig projectes on intervenen diferents professors de diferents matèries. I la veritat és que no és gens senzilla la coordinació entre tots si del que es tracta és que els alumnes facin un sol projecte i no acabin fent trossos a cada matèria sobre un mateix tema.

Les eines del Google apps m’han ajudat en aquesta coordinació i en aquest article explicaré la manera en que actualment els organitzem (tot i que aquesta manera està en constant evolució). Sense voler donar lliçons de res, crec que pot ser útil per agafar idees o per veure el que no s’ha de fer

Per molt que els alumnes hagin de fer un producte final i se’ls expliqui en què ha de consistir, crec que és fonamental que en algun lloc els alumnes trobin activitats que els guiin en aquest procés. Aquí ja utilitzem la primera eina de Google.

Disseny del projecte

Per dissenyar el projecte de forma cooperativa entre els professors, utilitzem Google Sites. Ens posem d’acord en quin serà el producte final que els alumnes hauran de realitzar, perfilem les línies mestres i creem un Google Sites on tots els professors implicats són propietaris. Els professors cerquen i enllacen recursos, creen activitats competencials, de reflexió, de cerca… i en tot moment veuen el que els altres professors també estan creant. En les reunions setmanals es va posant tot en comú. Vaja, que s’acaba fent de forma cooperativa la guia del projecte que els alumnes seguiran. Us enllaço un parell d’aquestes Sites en les que he participat per tal que en pugueu veure’n exemples. No volen ser cap model de res, simplement ho comparteixo per exemplificar l’explicació:

• Projecte de l’àmbit cientificotecnològic: SISTEMA TERRA-LLUNA-SOL: La clau per entendre molts fenòmens del dia a dia (projecte desenvolupar a l’INS Salas i Xandri de Sant Quirze del Vallès)
• Projecte d’orientació professional: Planifico el meu futur (projecte desenvolupar per l’INS L’Estatut de Rubí)

Documents del projecte

Un cop el projecte ha començat, és molt important poder fer un seguiment de les tasques que va realitzant cada alumne i cada grup. Per això utilitzem Google Docs. Cada alumne té el seu document de treball individual, on anirà realitzant les activitats individuals. Aquestes activitats són les que després posarà en comú amb el grup i, després de valorar pros i contres i d’explicar-se les seves idees i conclusions, arribaran a acords.

En els alumnes més joves (primer d’ESO) i amb menys experiència en treball per projectes, els professors realitzem una plantilla del document, i cada alumne se’n fa una còpia i la comparteix amb tots els professors. Aquí en teniu un exemple: exemple de plantilla individual (del projecte Sistema Terra-Lluna-Sol). De la mateixa manera, també fem un document d’activitats de grup, exemple de plantilla de grup. El secretari del grup serà l’encarregat d’omplir-lo.

Quan el projecte s’està desenvolupant, els professors poden consultar i comentar aquests documents als alumnes, aportant idees de millora, fent preguntes… Cada grup té assignat un professor de referència, que tot i que no entri a cada moment del projecte a classe amb ells, sí segueix la feina que van fent.

Qüestionaris

Quan el projecte té una quantitat important de conceptes nous pels alumnes, és de gran utilitat utilitzar qüestionaris a mig projecte. Els alumnes cerquen i aprenen, però no sempre tots els alumnes acaben entenent tots els conceptes nous. Utilitzar els formularis de Google amb el complement Flubaroo ens permet detectar de forma senzilla si la majoria d’alumnes està assimilant i aprenent els conceptes nous i, si s’escau, intervenir per facilitar-ho. No es tracta de fer exàmens, sinó només de fer-los preguntes perquè cadascú respongui segons el que ha après (amb apunts, llibres. ordinador i el que calgui).

Seguiment del treball a classe

Per tal que un projecte arribi a bon port, la motivació i el treball a classe és fonamental. Per tant, quan s’avaluï el projecte caldrà tenir dades d’aquest treball a classe. Com que cada professor només entra algunes hores, és difícil tenir una visió global d’aquest treball. Per això utilitzem un full de Google Sheets. Cada professor, just 5 minuts abans d’acabar una sessió amb els alumnes, indica en un full com ha treballat cada alumne. Simplement indica per cada alumne una lletra: M (malament), R( regular, C (correcte) i B (bé). Després es fa una conversió a un número. No és res més que orientatiu, però així hi ha dades de fàcil recol·lecció i no cal fiar-se només de la memòria dels professors.
Per facilitar la vida als professors, en el primer full els alumnes estan ordenats per grups (és més senzill avaluar el treball mirant grup per grup) i el segon alfabèticament (per poder copiar i enganxar fàcilment a d’altres fulls per fer mitjanes. Exemple de graella de seguiment individual.

Avaluació del projecte

Per avaluar el projecte, acostumem a utilitzar dues rúbriques. Una, per avaluar el producte final. Aprofitem la platilla CoRubrics per tal que aquesta avaluació sigui a dues bandes. Avaluen els professors i també els companys. La segona rúbrica que acostumem a utilitzar és la d’avalaució del treball cooperatiu. També amb l’script CoRubrics, cada alumne avalua els seus companys de grups.

CoRubrics també dóna una conversió numèrica orientativa de la rúbrica, ordenada per ordre alfabètic, a més de permetre comentaris tan de professors com d’alumnes.
Exemple de CoRubrics.

L’avaluació del projecte també tindrà en compte els documents individuals i de grup que han realitzat els alumnes. Cada professor és encarregat de dos o tres grups i corregeix aquests documents. Posa comentaris als documents i omple la graella amb la puntuació de cada activitat. Exemple de graella de puntuació.
Altre cop, la graella permet puntuar per grups i dóna el resultat ordenat alfabèticament, per tal que sigui senzill copiar i enganxar.

Informe final del projecte

A partir de les rúbriques, notes i comentaris, es fa un informe d’avaluació final de cada alumne. Primer s’utilitza un darrer full de càlcul, on només s’han de copiar i enganxar les notes obtingudes anteriorment. Com que a les rúbriques, al fulls de seguiment de treball a l’aula i al full d’avaluació dels documents totes les notes estan ordenades alfabèticament, fent copiar i enganxar es pot obtenir la nota final (donant un pes acordat a cadascuna de les tasques).

Aquí en teniu un exemple. Exemple de full de càlcul de notes globals. Evidentment, el full dóna només nombres i en una reunió del professorat es mira cadascun dels alumnes, es parla del treball que ha fet, es miren les notes parcials i s’acaba posant una nota final amb comentaris. És important que els alumnes tinguin un retorn del seu treball i que sigui més o menys detallat. En un projecte fan moltes tasques i cal que sàpiguen que han fet bé i què poden millorar.

Per acabar, cal que tant els alumnes com les famílies puguin rebre aquest informe. Per això utilitzem un complement per als fulls de càlcul de Google anomenat Autocrat. El mateix full de càlcul de les notes globals ens permet crear un document en Google docs per cada alumne, que compartim amb el mateix alumne i amb la seva família (ja que tenim creat un usuari per família). A més de les notes i dels comentaris hi afegim els resultats de les rúbriques (no numèrics). Exemple d’informe de l’alumne.

No sé si sembla molt complicat o no, però la veritat és que a nosaltres ens funciona prou bé. Sense haver de fer massa coses estranyes ni perdre massa temps en coses inútils, acabem tenint uns projectes fets de manera col·laborativa entre tots els professors, que es desenvolupen correctament estigui el professor que estigui a l’aula i que s’avaluen tenint en compte molt aspectes, tan del procés com del resultat final.

Com sempre, qualsevol aclariment, objecció, millora… que vulgueu fer serà molt ben rebut als comentaris.

L'entrada Organitzant projectes amb eines de Google ha aparegut primer a Tecnocentres.

Ja fa molts anys que tots els centres educatius utilitzem el correu electrònic. Crec que va ser un gran avenç en la comunicació interna d’un centre. Però com passa amb totes les  coses, se’n pot acabar fent un ús poc adequat. No sé si en tots els centres però, en els que jo conec, s’acaben enviant correus a totes hores del dia. I és lògic, ja que els professors tenim una part de la jornada laboral que es fa a casa, a l’hora que vols o que pots.

Però som molts els que tenim el correu del centre configurat al mòbil i rebre correu de feina, per exemple, un dissabte a les 9 del vespre, no afavoreix precisament la desconnexió.

El problema no està en instal·lar el correu al mòbil, ja que a vegades hi ha coses urgents i és molt útil. El problema està en enviar correus que no són urgents fora d’hores de feina. I compto com a hores de feina les hores de presència al centre, habitualment de 8 a 15h.

Al centre on actualment estic hem adoptat dues solucions senzilles i que ens funcionen.

• Instal·lar el complement Boomerang per al Gmail. Un cop instal·lat, el complement farà apareixer un botó Send Later a la part inferior de la finestra de redacció de missatges.
  Si redactem el correu i el premem, apareixen les opcions d’enviament. Es pot triar una data i una hora concreta.

D’aquesta manera, quan un professor treballa a casa i redacta un correu que no és urgent, el pot programar per tal que s’envïi l’endemà a les 8 del matí. Si el correu és urgent, l’envia amb el botó habitual.

La versió gratuïta del Boomerang, que és la utilitzo té una limitació important. Només permet programar l’enviament de 10 correus al mes. Pel meu ús és límit una mica just, però si cal, sempre es pot adquirir la versió de pagament.
Cal tenir en compte aquí el tema de la privacitat. El que fa aquest complement és enviar el correu a un servidor fora de Gmail (propi dels autors del complement) i, arribada l’hora i el dia programats, és el servidor extern qui l’envia. El contracte d’ús de l’eina garanteix la confidencialitat, però és bo tenir-ho en compte si s’envien dades molt privades.

• Creació d’una site de notícies. En un centre sempre hi ha notícies no urgents que s’han de comunicar. Previsió de sortides, canvis de llistes, companys que estan de baixes, formació que es farà… Per no sobrecarregar el correu, una bona opció és crear una site que els professors visitin sovint amb aquestes notícies.
  De fet, en el meu centre no és que haguem creat una site nova. Tenim una site privada per a professors on hi ha informació general del centrem, enllaços a aplicacions i recursos del centre… i hem afegit a la primer pàgina l’apartat notícies. Bàsicament és l’equip directiu i els coordinadors qui hi poden publicar. Quan els professors obren el seu ordinador, aquesta site és la que es carrega per defecte. Així els professors estan informats i poden accedir als recursos que necessiten.

Segur que hi ha moltes altres opcions per racionalitzar l’ús del correu. Aquí només n’he volgut presentar dues que jo utilitzo i que em funcionen bé.

L'entrada Millorar l’ús del correu electrònic en un centre ha aparegut primer a Tecnocentres.

Quan vaig començar a utilitzar les rúbriques d’avaluació ara fa 5 anys, les usava exclusivament per avaluar activitats concretes. Com que sóc de l’especialitat de tecnologia, vaig començar a utilitzar-les per avaluar objectes o productes que els alumnes construïen. Una maqueta d’una casa, un anunci de televisió, un programa de ràdio, un joc de mecanismes… Quan començàvem l’activitat els alumnes coneixien el que els demanava i, per tant, entenien millor la qualificació final.

Amb el temps, vaig introduir la coavaluació. No només era jo qui avaluava el producte final de l’activitat, sinó que els companys també ho feien. Això dotava als alumnes de sentit crític, tan amb els seus treballs com amb els dels companys.

Més endavant, vaig passar a utilitzar les rúbriques, no només en el producte final, sinó també en el procés. Un rúbrica ens permetia determinar com havia de ser aquest procés (planificació, temporització…). I també les vaig utilitzar en el treball de grup. Al centre on estava es va dissenyar una rúbrica per avaluar el treball en grup cooperatiu. En començar un projecte/activitat els alumnes la coneixien i en acabar-lo, avaluaven els seus companys.

En la darrera versió de CoRubrics GAFE vaig introduir la separació de resultats de coavaluació i d’autoavaluació. Ara, cada cop que demano als alumnes que facin servir la rúbrica d’avaluació de treball en grup cooperatiu, els demano també que s’autoavaluin.

I, la veritat, és que apareixen resultats molt interessants. Comparar el que un alumne pensa del treball cooperatiu que ha fet amb el que en pensen els seus companys és molt ric. I més si els companys hi afegeixen comentaris. Ens trobem alumnes molt exigents, que sempre creuen que aporten al grup menys del que els grup considera. I al revés, els que no veuen la realitat i consideren que aporten molt i el grup no ho crec gens.

Aquí en podeu veure un exemple del darrer projecte que hem realitzat al centre.

Fer-los arribar aquests resultats aporta una nova visió als alumnes que els ajuda a reflexionar. Lògicament, alguns s’ho prenen molt malament, però això també ens ajuda a conèixer-los millor.

En conclusió, de forma molt senzilla, ja que CoRubrics GAFE és totalment automàtic, coneixem aspectes de la personalitat dels alumnes que ens ajuden a acompanyar-los en els seu procés d’aprenentatge i de formació com a persones.

L'entrada La coavaluació i l’autoavaluació ens permeten conèixer millor els alumnes ha aparegut primer a Tecnocentres.

Utilitzar documents de Google a l’aula, ja siguin documents de text, presentacions o fulls de càlcul, té molts avantatges. Avui em fixo en un de força senzill però que a mi m’ajuda a fer que l’avaluació sigui més formativa, és a dir, que l’avaluació serveixi per seguir aprenent. Em refereixo als comentaris que es poden inserir en els documents.

Si els alumnes estan realitzant una tasca i produeixen un document de Google, ja sigui en grup o de individualment, i a aquest document hi tenim accés els professors, Google ens ofereix la possibilitat de fer comentaris.

Cada cop tinc més clar que un dels principals rols que tenim com a professores és la d’acompanyar als alumnes en el seu aprenentatge, formulant preguntes més que donant respostes. En aquest sentit, els comentaris són ideals per a fer un seguiment d’aquesta feina. Enlloc d’esperar al final de tot per avaluar-la, mentre l’alumne l’està produint, els professors podem entrar per veure com ho està desenvolupant i fer-hi comentaris.

Hi ha professors que, enlloc dels comentaris, editen el document dels alumnes amb un altre color. La finalitat és la mateixa, però l’avantatge del comentari és que l’alumne ha de marcar RESOLT quan l’ha llegit i ha incorporat el que els professor li recomana. I, un cop resolt, el comentari segueix allà sense molestar a la lectura del document.

Veiem un exemple. Suposem que uns alumnes estan fent un document d’una activitat. En aquest cas, uns alumnes estan preparant un experiment per fer amb un sonòmetre. Seguiran el mètode científic: els fem plantejar-se una pregunta, plantejar un hipòtesi i preparar un experiment. Al seu document ho plasmen de la següent manera:

Com a professor veig que la hipòtesi és pobre, i afegeixo un comentari. Selecciono la frase “Creiem que sí.“, que és la seva hipòtesi i,amb el botó dret, trio l’opció Comenta.

Escric el comentari i els alumnes ho veu de la següent manera.

L’alumne que és el propietari del document rebrà un correu avisant-lo que he inserit un comentari. Compte que si el propietari sóc jo i no un alumne,  ja sigui perquè utilitzo Classroom o perquè he utilitzat Doctopus, hauré d’avisar-los jo (per mail o per Classroom) ja que no rebran cap avís automàtic que els ho indiqui.
I si el treball és en grup, només ho rep el propietari del document. Els altres no ho sabran. Per tant, convé avisar-los d’alguna manera.

Quan els alumnes veuen el comentari, rectifiquen o milloren el que calgui. Un cop fet, escriuen també ells un comentari si cal i marquen el comentari com a resol.

El comentari desapareix del document, però queda registrat en l’apartat de comentaris. Sempre que es vulgui es pot veure l’històric de comentaris amb el botó Comentaris que hi ha a la part superior dreta del document.

En aquest cas, la resposta al comentari l’he feta jo mateix, per allò de la privacitat de dades dels meus alumnes, però en un cas real seria l’alumne qui respondria i ho marcaria com a resolt.

Els comentaris són una manera senzilla de poder fer un seguiment individualitzat de les tasques que els alumnes estan realitzant, abans del lliurament final. Així poden anar millorant-les amb l’ajuda del professor. I el professor pot acompanyar millor cada un dels alumnes.

L'entrada Utilitzant els comentaris dels documents de Google per fer l’avaluació formativa ha aparegut primer a Tecnocentres.

Aquest curs he començat a utilitzar la realitat virtual a classe. Amb unes simples ulleres com les de la imatge, ens hem endinsat en el món de la creació en 3D.

Aplicacions de la VR a classe n’hi ha infinites i no les descobrirem ara totes. Només presentaré l’activitat que faig per tal que siguin els mateixos alumnes els que creïn objectes en 3D que es poden veure després en unes ulleres de VR.

De moment, pels alumnes encara és novetat posar-se unes ulleres i veure realitat virtual. No té preu veure la seva reacció el primer cop que se les posen. I veure com mouen els braços intentant tocar objectes! Al pas que avança la tecnologia, aviat deixarà de ser novetat. Però a part d’utilitzar-les per mirar aplicacions ja creades, Titans of space n’és un magnífic exemple, també es poden utilitzar per mirar objectes creats pels mateixos alumnes. Anem a pams.

Per començar, als alumnes els presento la pàgina TINKERCAD. De forma gratuïta i amb l’usuari de Google s’hi pot accedir. De forma molt senzilla i intuïtiva, els alumnes poden moure’s per un espai 3D i crear els seus models. Poden crear personatges, objectes… I si volem treballar la interdisciplinarietat, perquè no una casa romana o un castell medieval? O un instrument de música que després construiran?

Sense massa indicacions comencen a modelar i a treballar conceptes espaials, de geometria, de matemàtiques i de dibuix. De fet, l’activitat jo la proposava per introduir el conceptes de les vistes en dièdric, que tant els costa. Veient l’objecte en 3D i fent-lo rotar, aquest concepte l’entenen més facilment.
El que sembla que s’està tocant vist per davant, quan ho mirem per dalt veiem que estava separat.

 Aquí podeu veure un parell d’exemples fets en la primera hora de treball amb l’aplicació:

Un cop estan els models creats, aprofitem l’opció de l’aplicació per exportar els fitxers, al format SVG, per exemple.

Després utilitzem una altra aplicació, SKETCHFAB. No cal fer massa cosa. Entrem, amb l’usuari Google si volem, i hi pugem el fitxer exportat. L’aplicació ens dóna un enllaç per posar al navegador del mòbil i mirar la figura amb les ulleres.

Si movem el cap, l’objecte anirà rotant.

De forma senzilla els alumnes hauran creat realitat virtual. I no cal que es faci des d’una sola matèria. En projecte interdisciplinaris on es creïn maquetes o objectes que s’han de construir o fins i tot exposicions, ens permet fer la part virtual fins i tot abans de construir res.

L'entrada Creem realitat virtual (VR) a l’aula ha aparegut primer a Tecnocentres.

Una de les coses que més em sorprèn dels instituts és veure com els professors recullen i anoten molta informació dels seus alumnes, però aquesta només es comparteix oralment a les reunions. Com que la memòria és limitada, tots els professors utilitzem el típic quadern de notes, ja sigui en paper o en format digital. Més o menys, tots hi anotem les mateixes coses. A part de les típiques notes d’activitats i exàmens, també s’hi anoten absències, retards, incidències, si els alumnes porten el material, si han treballat a l’aula, si han fet les tasques pendents per casa, etc.

by Shai-WMIL

Els professors que encara utilitzen un quadern de paper, no tenen més remei que fer el recompte de dades manualment (si volen tenir una visió global de trimestre) i compartir-ho en les reunions de forma oral. És molt típic en una reunió sentir frases com “el fulanito no porta mai el llibre“. I algun altre professor que hi afegeix “i a mi no em fa els deures“. També pot ser que un altre digui “doncs a mi sí que em fa la feina“. I així podríem omplir les hores que calgui de reunió.

En la era de la informació digital, no puc entendre encara aquesta pèrdua de temps. El temps a les escoles i institut no acostuma a sobrar. Les reunions acostumen a ser massa llargues i es perd massa el temps posant en comú dades, enlloc de parlar i acordar actuacions. I, tot i això, sempre tenim la sensació que hi ha temes que queden al tinter.

Cada cop més professors es passen a quaderns de notes digitals. De fet, si el professor disposa d’una tablet o d’un portàtil per ell sol, quan va a classe tarda el mateix en anotar les coses en un quadern a mà que en un quadern digital. No anomenaré ara tots els avantatges del digital, però és obvi que facilita fer recomptes, arxivar dades i, sobretot compartir-les.

I d’aquí la motivació d’escriure aquest article. Si ja hi ha força professors que utilitzen quaderns digitals, com és que encara se segueix compartint la informació oralment a les reunions?

Són encara pocs els claustres que trien una solució de quadern digital per ser utilitzada per tots els seus professors.

Si cadascú fa servir l’aplicació que a ell li va millor, difícilment serà possible fer un processament de dades de forma automàtica, ja que cada quadern tindrà el seu format.

Al meu centre vam triar utilitzar tots un mateix quadern digital. En aquest cas, dissenyat per mi mateix. Però en tot cas, l’eina és del tot indiferent. Només cal que el processament conjunt de les dades sigui automàtic. També és cert que al mercat no hi ha massa aplicacions que permetin aquesta funcionalitat i que siguin econòmics. Sense anar més lluny, una de les aplicacions més utilitzades per professors és iDoceo. Si en les darreres versions no ha canviat, no permet processar automàticament dades de diversos professors que l’utilitzin. Tant de bo no ho hagi sabut trobar i actualment ja ho permeti.

Les reunions són molt més àgils i eficients si, enlloc de perdre l’estona posant en comú les anotacions que ha pres cada professors i contrastant-les, el tutor té un full resum de l’estil del següent:

Mirant l’exemple de la imatge, concretament el darrer alumne, es veu clarament que és un alumne irregular. Segur que en una reunió, la posada en comú portaria molta estona només per arribar a entendre la situació. En 7 ocasions no ha fet les tasques que tenia per casa (deures o acabament de tasques). En canvi 2 vegades les ha fet especialment bé. A més, normalment a l’aula treballa de forma activa en les tasques que se li encomanen. Sempre porta el material i l’actitud a classe és correcte. Amb aquestes dades que el tutor presenta, augmentem molt l’eficiència. Ja sabem què ha passat. Els professors poden parlar dels motius i sobretot de les accions a realitzar.

Simplement utilitzant tots un mateix quadern que recull i processa dades automàticament de tots els professors, el tutor coneix molt millor la dinàmica de cada alumne.

L’exemple és del quadern que utilitzem al centre. Però insisteixo que l’eina no és l’important.

Per a mi, això també és innovació educativa, tot i que no estigui de moda perquè és un tema organitzatiu. Però, molts cops, els temes organitzatius fan canviar de forma important les metodologies i les accions que es fan a l’aula, ja que ajuden a posar temes sobre la taula. Decidir adoptar una solució d’aquest estil implica posar-nos d’acord en quines coses observem habitualment a l’aula, com ho anotem, quina importància donem a cada cosa, etc. Aquests temes són debats que també s’hauran d’abordar i permetrà a l’equip docent conèixer molt millor què fa cada un dels membres i arribar a acords transversals.

Com que no guanyo ni un duro perquè és totalment lliure i gratuït, si algú li interessa la solució adoptada al meu centre pot trobar informació en els següents enllaços:

Quadern virtual de professor: plantilla de full de càlcul de Google que permet als professors fer el seguiment d’un grup. Des de l’assistència, a l’actitud, material, deures, notes, avaluacions… fins a les competències.

Assistatut: plantilla de full de càlcul Google que recull i processa totes les dades dels quaderns virtuals dels professors d’un equip docent.

L'entrada Per què no compartim dades automàticament entre professors? ha aparegut primer a Tecnocentres.

L’article d’avui va sobre un aspecte molt concret i específic dels fulls de càlcul de Google. Concretament, va sobre el que succeeix quan es fa una còpia d’un full que té algun interval protegit. Vaja, que igual interessa a poca gent

Per si algú no coneix què és un interval protegit, en un article anterior en vaig parlar: utilitzar rangs protegits de fulls de càlcul de Google Drive per fer seguiment de grups cooperatius.

Fins no fa massa, quan un usuari feia una còpia d’un full que tenia algun interval protegit, la còpia tenia l’interval definit però estava desprotegit. O sigui, que a la pràctica, és com si la còpia no tingués cap interval protegit. Fa un parell de mesos això ha canviat. Com és costum, t’assabentes per casualitat, quan de cop coses que funcionaven deixen de fer-ho. El nou funcionament té més lògica.

El que fa ara Google amb la còpia és el següent: la còpia continua tenint els intervals protegits per tothom, excepte per la persona que ha fet la còpia.

D’entrada, l’usuari que hagi fet la còpia tindrà la sensació que no hi ha cap interval protegit. Però si aquest full de càlcul el comparteix amb algun usuari, o bé si el col·loca en una carpeta compartida, els usuaris podran accedir al full però no podran modificar els intervals protegits.

I quina aplicació té això a l’aula? És interessant si s’utilitza Google Classroom o Doctopus. Podem preparar un full de càlcul a mode de plantilla i protegir alguns intervals que els alumnes no puguin modificar.

Quan a través de Classroom o de Doctopus cada alumne en rebi una còpia, els intervals seguiran protegits. Tal i com funcionava fa uns mesos, la còpia quedava lliure per cada alumne.

El propietari de tots els documents que s’han creat automàticament via Classroom o Doctopus és el professor. I aquests sistemes els han compartit amb cada un dels alumnes. Per tant, s’ha fet una còpia d’un full que tenia intervals protegits i s’ha compartit. El propietari, que és el professor, té accés total. Les persones amb qui s’ha compartit, els alumnes, no tenen accés a modificar els intervals protegits.

Potser és un cosa massa específica i no l’utilitzareu mai, però a mi em serveix. I de fet, no només amb els alumnes. Amb els quaderns virtuals del professor també em va molt bé. A través del complement Assistatut es fan còpies automàticament dels quaderns i es comparteixen amb els professors. Com que hi ha intervals protegits, en fer les còpies l’administrador té accés a tots els fulls, però els professors hi ha intervals que no poden modificar. Així evito que puguin eliminar algunes fórmules i demés.

Els professors que no utilitzen l’Assistatut, com que són ells que es fan la còpia directament de la plantilla i en són propietaris, no tenen cap restricció d’accés al quadern.

L'entrada Intervals protegits en còpies de fulls de càlcul ha aparegut primer a Tecnocentres.

Aquest blog és una mica calaix de sastre de coses TIC i avui vull parlar de fulls de càlcul, que encara no he fet cap article parlant de fórmules. I concretament, d’una funció que tenen els fulls de càlcul de Google. La funció IMPORTRANGE.

Per mi, els fulls de càlcul són una de les eines bàsiques que un professor ha de dominar. I no tant per fer càlculs de notes, sinó per ordenar llistes, agrupar alumnes, posar en comú dades que es recullen…

I en aquest darrer aspecte, la funció IMPORTRANGE és molt útil i funciona molt bé. La idea és molt senzilla i el seu nom ho indica molt bé. Serveix per importar un rang de cel·les d’un llibre de càlcul a un altre llibre.

Fins fa un any, la funció estava limitada i donava errors tot sovint. Però actualment funciona bé i ràpid.

La nomenclatura és molt senzilla:

En el nostre full de càlcul apareixerien els valors que hi hagués en el Full 1, rang A1:A8, del llibre que té per clau 1DX_etZFib8YV1Ycvd-ZUoHzCJcth09MrmWONayiLsh8.

Amb un gran avantatge, si en el full original canvien aquestes cel·les, en el full on estem inserint les cel·les també canvien automàticament.

A més, com en totes les fórmules de fulls de càlcul, es poden combinar. Així, podríem escriure la clau del full d’on volem importar en una cel·la (per exemple la B2) i en la fórmula, indicar la cel·la:

IMPORTRANGE(B2;“‘Full 1’!A1:A8”)

Així tenim més joc per canviar de full de càlcul.

Això sí, el primer cop que utilitzem aquesta funció ens demana permís. De fet, apareix l’error #REF, i en posar el ratolí a sobre, demana el permís:

Si permetem l’accés, ja s’importa sense problemes.

Quines aplicacions té això en un centre? Jo ho utilitzo bàsicament en dos àmbits.

Amb alumnes: quan els alumnes realitzen tasques de recerca de dades (enquestes, mesures…), cada alumne pot anotar les dades en el seu propi llibre de càlcul. Com a professor tinc permís en tots els seus llibres i puc crear un nou llibre que recull les dades de tots. Dono permís de lectura a tots els alumnes i de forma ràpida i àgil tots poden veure les dades que han recollit els seus companys, però no poden modificar-les ni esborrar-les. Això sí, he hagut de copiar i enganxar totes les claus dels fulls de càlcul.

Amb professors: de forma molt similar a l’anterior, es poden compartir dades que els professors recullen.
A més, nosaltres també ho utilitzen molt per fer informes de projectes. Quan es treballa amb projectes, s’han d’avaluar molts aspectes. Alguns s’avaluen amb rúbriques, altres els corregeixen els professors, altres surten de l’observació… En el nostre cas, cada una acaba en un llibre de càlcul diferent. Per fer els informes finals, ens cal tenir-ho tot reunit en un sol llibre. I aquí entra la funció importrange. De forma senzilla, en un sol llibre recollim l’avaluació final de cada un dels aspectes.

De fet, pensant-hi una estona veig que se m’acudeixen alguns exemples més on utilitzem aquesta funció. Però que cadascú valori quin suc li pot treure

L'entrada Funció IMPORTRANGE en fulls de càlcul de Google ha aparegut primer a Tecnocentres.

Arran d’algunes consultes que he rebut en les darreres setmanes, enceto un sèrie d’articles parlant de la consola d’administració d’un Google apps for education. La veritat és que té un munt de possibilitats i val la pena anar-la remenant. No en faré un tutorial complet perquè seria interminable i la documentació de Google ja és prou bona. Només aniré destacant alguns aspectes que trobo particularment interessants i que, el alguns casos, estan una mica amagats.

Presentació

Primer de tot, com accedir-hi: dins del menú d’aplicacions de Google.

La consola funciona bàsicament a dos nivells: a nivell d’usuari i a nivell de dispositiu. Pel segon nivell, bàsicament Chromebooks, cal pagar una llicència de 23€+IVA (a dia d’avui). Permet el mateix que el nivell d’usuari i algunes funcionalitats més de control del maquinari: micròfon, càmara… Aquesta s’ha de pagar per cada Chromebook que es vulgui gestionar i es paga un sol cop per cada ordinador.

Em centro en el primer nivell, el d’usuari, que és totalment gratuït i funcional pels centres que tenen un domini de Google apps for education. En el món de l’educació aquest nivell d’usuari, si es disposa d’ordinadors Chromebook, es queda curt. Sobretot quan posem restriccions als alumnes. Creant-se un usuari de Gmail estàndard poden seguir utilitzant la màquina i saltar-se totes les proteccions. En professors, la llicència és totalment prescindible, des de el meu punt de vista.

Si els nostres usuaris no treballen amb Chromebook sinó que ho fan amb ordinadors Windows o Linux, llavors, lògicament, només té sentit treballar a nivell d’usuari. Això sí, caldrà que els usuaris iniciïn la sessió en el navegador Chrome. No n’hi ha prou en que s’identifiquin al Gmail (o Drive…). Cal que, per l’opció de configuració del navegador Chrome, iniciïn la sessió amb el seu usuari. Llavors sí que s’aplicaran totes les polítiques que es defineixen en aquesta consola.

En entorns on els alumnes comparteixin ordinadors i inicien sessió de Windows (o la versió de Linux que correspongui) amb un usuari comú, serà molt complicat que iniciïn sessions diferents en el navegador. Es pot crear també un usuari genèric a la consola i configurar tots els ordinadors perquè iniciïn sessió en el navegador Chrome, però llavors no podrem diferenciar entre alumnes, i no podrem utilitzar aspectes tan interessants com les auditories.

Per on cal començar? Primer de tot cal parlar dels usuaris.

Usuaris

Quan es creen usuaris, ja sigui manualment o important un fitxer, és fonamental haver creat organitzacions (i si calen, suborganitzacions). No són res més que categories d’usuaris. Serà en aquestes categories on podrem definir les característiques (restriccions, configuracions…).

Segons a quina organització col·loquem un usuari, tindrà permís per poder configurar certs aspectes o no, tindrà un fons d’escriptori o un altre, tindrà instal·lades unes aplicacions o unes altres…

Amb els alumnes és molt útil. Des de restriccions d’edat, fins a limitar només aquells alumnes que no en saben fer un ús responsable.

 Instal·lació d’aplicacions

Fa un parell d’anys ja vaig escriure un article explicant com aprofitar aquesta consola per instal·lar aplicacions als navegadors dels alumnes (o dels professors). Aprofitant aquesta sèrie d’articles, actualitzo la informació, ja que ha canviat i és una opció una mica amagada (si algú en sap una drecera que l’expliqui!!!).

És molt útil que els alumnes no hagin d’instal·lar res. I encara és més útil que, amb un parell de clics, s’instal·li automàticament una aplicació als alumnes. Per- fer-ho, cal trobar l’opció. Es troba, una mica amagada, en el següent apartat:

APLICACIONS (compte que potser el trobareu fent clic a la part inferior, on diu MÉS CONTROLS)

Després, SERVEIS ADDICIONALS

Cal anar baixant opcions fins trobar ADMINISTRACIÓ DE CHROME

Triar CONFIGURACIÓ D’USUARI

I finalment, triar per a quina organització d’usuaris es vol instal·lar i clicar en Administrar aplicacions amb instal·lació forçada

Per fi s’obrirà una finestra on podrem cercar aplicacions al Chrome Web store i afegir-les per a l’organització d’usuaris seleccionada.

En propers articles parlaré d’altres possibilitats d’aquesta consola d’administració.

L'entrada Consola d’administració de Google apps for education (1): presentació i instal·lació d’aplicacions ha aparegut primer a Tecnocentres.

Seguint amb la sèrie d’articles sobre la consola d’administració de Google apps for education, avui faig una repassada a una opció molt útil i que, per les preguntes que rebo, no és massa coneguda. Es tracta de les auditories. La consola et permet saber què està passant en molts aspectes, sempre guardant la privacitat de dades. On està un arxiu del Drive? Quants usuaris l’han obert? Qui ha esborrat un esdeveniment del calendari compartit? I un munt de coses més.

Per accedir a aquestes auditories, cal triar l’opció INFORMES.

A partir d’aquí, ja és molt senzill. A la part esquerra tenim el menú auditories. I els serveis on està disponibles.

Centrem-nos en un servei, que ens servirà d’exemple, el Drive. Si el seleccionem, podrem veure qui va realitzar alguna de les següents accions:

En la captura de pantalla, es pot veure quan i qui va accedir a un arxiu concret. La cerca s’ha fet buscant per nom de l’arxiu.

De la mateixa manera, es podrien fer cerques amb altres criteris. No cal cercar sempre per nom d’arxiu, també es pot cercar per usuari. Així podriem veure quins arxius ha vist un usuari en un interval de dates.

Tot i poder conèixer aquestes dades, la privacitat del contingut segueix intacte, ja que si no s’ha donat permís a l’administrador, aquest no podrà veure el contingut.

Podem veure algun altre servei, com ara el registre de correus.

En aquest cas, ens permet veure qui va enviar o rebre correus en una període determinat. La pantalla correspon els correus rebuts per un usuari:

Igual que abans, la privacitat està garantida, almenys pel que fa al contingut dels missatges, ja que l’administrador no els pot llegir. Pot tenir més detalls del correu, fent clic a sobre, però no pot llegir el contingut.

Les auditories no són una eina d’ús habitual, almenys en el meu centre, però sí que són molt útils en determinats moments. Aquí només les he presentades, però us animo a que hi aneu fent proves i en pugueu veure les seves característiques.

L'entrada Consola d’administració de Google apps for education (2): auditories ha aparegut primer a Tecnocentres.

En aquest bloc no acostumo a parlar de matemàtiques, però aquest curs faig aquesta matèria a 1r d’ESO i avui hem fet una activitat que ha funcionat bé. Com que moltes activitats que he anat fent les he trobat en blogs de professors, em sembla que avui puc compartir-la jo.

Com que estem treballant el tema d’estadística i probabilitat, hem jugat al pedra-paper-tisores.

A partir del web http://www.nytimes.com/interactive/science/rock-paper-scissors.html?_r=1&, he fet jugar als alumnes al pedra-paper-tisores virtual.

El joc permet fer tirades il·limitades, però nosaltres consideràvem que el primer (ordinador o alumne) que guanyés 10 tirades, guanyava la partida.

Els demanava que fessin 6 parties. Les 3 primeres, en mode NOVELL i amb les següents instruccions:

• Juga amb normalitat.
• Juga amb atzar complet: per fer-ho, obre dau virtual http://www.tirardado.com/. Abans de tirar al pedra-paper-tisores, tira el dau. Si surt 1 o 2, tria pedra. Si surt 3 o 4, tria paper. Si surt 5 o 6, tria tisores.
• Juga amb estratègia. Ja has vist com juga l’ordinador, intentant trobar patrons a les teves tirades i preveient què tiraràs. Tria pedra-paper-tisores sense ajuda externa i sense el dau, però pensant bé a veure si pots enganyar l’ordinador.

 Després, 3 partides més amb les mateixes instruccions, però en mode VETERÀ.

A més, els feia recollir els resultats de les partides en un full de càlcul, de tal manera que podíem veure què anava passant.

El resultat final ha estat el següent:

Al final de tot, tocava treure conclusions. La mostra, que era de 17 alumnes, no era massa representativa, n’érem conscients. I, a més, la partida 6 només l’han fet 14. Però, tot i això, no sembla casualitat que només quan juguem totalment a l’atzar (partides 2 i 5), els guanyadors es reparteixen aproximadament al 50% entre alumnes i ordinador. En la resta, l’ordinador sempre té més percentatge de victòries. Serà que, malgrat no ens ho sembli, els humans som força previsibles i jugant nosaltres, acabem creant patrons.

Hem jugat una hora, hem pensat, hem fet tàctiques per guanyar a l’ordinador i hem après força sobre probabilitat i atzar.

Si algú també la realitza i obté resultats, que ho comparteixi en els comentaris, així podrem veure si amb més mostres, les conclusions són les mateixes.

L'entrada Avui, va de matemàtiques… ha aparegut primer a Tecnocentres.

En més d’una ocasió he defensat que els professors hauríem de dominar els fulls de càlculs, ja que són una eina que ens ajuda en moltes tasques. En aquest article, presento un dels molts exemples. Concretament, presento una plantilla que m’ajuda a fer grups d’alumnes. Com que al llarg del curs faig moltes tasques en grups, amb aquesta plantilla puc controlar els alumnes que ja han anat junts i els que no.

La plantilla es pot trobar en el següent enllaç.

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1-G2q4qg53yVyJpM8yK-yf1f7RoQrbT7uiNdUl2CjB-4/

És la que he fet servir aquest curs, i està pensada per 9 projectes (o activitats) i per a 30 alumnes.

El funcionament és molt senzill. Per un projecte concret, s’indica un número de grup per cada alumne. En el meu cas, com que tinc 30 alumnes, acostumo a fer 6 grups de 5 alumnes.

I ja està. La plantilla, a partir únicament de fórmules, fa la resta.

En la segona pestanya, veig les coincidències.

En l’exemple, en tot el curs, l’alumne 2 i l’alumne 5 han anat junts en 5 ocasions (de les 9 activitats). En canvi, l’alumne 1 i l’alumne 2 no han coincidit en cap.

A més, com que acostumo a utilitzar documents de grup i llistes perquè ells sàpiguen amb qui van, hi ha una pestanya per a cada projecte.

Primer apareixen els grups en horitzontal. Després, les adreces de correu dels grups en horitzontal, ideal per poder fer copiar i enganxar en els permisos de compartició d’un document. I, finalment, els grups en vertical, que normalment és la part que copio i enganxo en un document i els ho comparteixo perquè ells coneguin els grups.

Més enllà de la plantilla concreta, que bàsicament utiltitza les fórmules vlookup, if, i filter, volia mostrar una aplicació útil amb fulls de càlcul. I, justament, no es calcula res. Només s’ordena i es filtren dades.

A mi em resulta útil, i a nivell de centre, quan fem projectes interdisciplinars, també la utilitzem.

Un altre tema seria com hem de fer els grups d’alumnes, sobretot en treballs cooperatius, i si els hem d’anar canviant o mantenint. Però, en tot cas, en un altre article ja explicaré com ho faig jo.

L'entrada Utilitzar fulls de càlculs per crear grups de treball ha aparegut primer a Tecnocentres.